LA PREPOTÈNCIA ECLESIAL

i a qui correspongui)

a cadena 13 TV va néixer el novembre del 2010 amb una aposta clara: tv de qualitat per a tots els públics a partir de dos pilars bàsics: informació i anàlisi d'aquesta. Avui 13 TV és una cadena de televisió en TDT de tot Espanya. L'empresa editora assegura que la seva programació es basa en els valors i creences de l'Església catòlica i centra els seus continguts per a tots els membres d'un nucli familiar. Aquests passen pel cinema clàssic i religiós, telesèries, programes de producció pròpia i els de producció religiosa aliena KWTV, Popular TV i CTYV. La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) manté un 51% de les accions i el 2011 va decidir integrar les emissions de la seva xarxa de televisons regionals Popular TV i el canal nacional 13 TV, per abaratir despeses i deixar de duplicar programacions en ambdues cadenes. Els Canals autonòmics de Popular TV van passar a emetre només programació autonòmica ("regional", en diuen), amb redifusió d'alguns programes de 13TV i films contractats per aquest canal. Popular TV Madrid va ser la primera a adoptar la denominació 13 TV Madrid el 30-IV-2011.

Molts catòlics estem preocupats perquè el seu programa estrella, El Cascabel, un debat nocturn conduit per Antonio Jiménez, en comptes de respectar la pluralitat i les opinions diferents d'acord amb els valors de l'humanisme cristià, imposa una sola línia d'interpretació dels fets, malgrat que el nou secretari de la CEE, José Mª Gil Tamayo, assegurés, en prendre possessió del càrrec, que això no passaria. He demanat a la CEE els Estatuts de 13 TV i no m'han estat aportats.

Fent-me ressò de la veu de molts catòlics denuncio 13 TV per haver-se convertit en mitjà de propaganda del PP i de sectors de la ultradreta i no en la veu plural dels catòlics espanyols. En una reunió de la Comissió Permanent de la CEE, un dels bisbes exigí canvis urgents a la COPE i a 13 TV, no tant pels problemes econòmics que arrossegaven (els comptes només els tenia Rouco Varela), sinó perquè no responien als valors evangèlics. El mateix papa Francesc va preferir parlar per la Cuatro abans de fer-ho en les emissores episcopals, les quals han silenciat en tertúlies i informatius les denúncies de Francesc contra el sistema econòmic. A mitjan març passat els bisbes van posar data de caducitat a l'actual model. Saltà Alfonso Merlos com a director d'informatius i Fernando Giménez Barriocanal va haver de donar comptes de tot el que es relacionava a la COPE i a 13 TV (es parla de pèrdues de 6 M€ anuals). Ricardo Blázquez i Carlos Osoro, president i vicepresident de la CEE, van plantejar la necessitat de canvis profunds. I van fer una estirada d'orelles als responsables.

Van canviar les coses? Gens ni mica. Convido Gil Tamayo, Blázquez i Osoro que repassin, si us plau, El Cascabel del dia 7 de novembre. He trigat a escriure per tornar-lo a veure. Eren les vigílies del pseudoreferèndum català del 9-N. Antonio Jiménez no sols va faltar a la veritat, sinó que va enganyar dolosament tots els teleespectadors. Va repetir el que ja havien dit alguns diaris madrilenys dies abans. Que qualsevol persona es podia apuntar al referèndum català. I per demostrar-ho, va fer que una reportera inscrivís la Senyora Pepis. Per fer-ho, va haver de posar una adreça a l'ordinador de la Generalitat catalana. Òbviament, aquest va acceptar la Senyora Pepis i l'adreça, perquè el que es tractava era de distribuir on havien d'anar els electors i, si havia posat una adreça correcta, li corresponia un col·legi electoral determinat. Ara bé, el que no va dir és que la Senyora Pepis, quan anés a votar, havia de presentar el seu DNI i no se li admetria cap vot seu. Tots els espectadors enganyats! Això és treballar per la veritat, la pluralitat i el respecte?

Repto els monsenyors esmentats a analitzar detingudament aquell programa. Com creu que, davant de les opinions dels tertulians, ens hem de sentir els catòlics catalans favorables al dret a decidir? Pitjor: Jiménez, demostrant una incultura descomunal, va criticar que el reconegut músic Jordi Savall hagués renunciat al Premi Nacional de Música 2014 (com també faria amb el de Fotografia Colita), pràcticament burlant-se d'ell, sense ni tan sols esmentar la carta que havia escrit i publicat amb arguments dolorosos.

Això és informar? Això és respecte? Això és pluralisme? Si us plau, responguin-me que estic equivocat i demostrin-m'ho. O corregeixin la presa de postura anticatalana de la cadena. Si tenen alguna raó, prometo acceptar-la. Si no, si us plau, facin els canvis que calguin o tanquin la cadena! Fins ara no pot ser menys familiar ni menys antievangèlica.

Aquests fets de protèrvia, tan allunyats de l'esperit del papa Francesc, no són només exclusiva madrilenya. Bona part de l'Església catalana també actua de la mateixa manera i en vull donar un parell d'exemples. Primer: La tardor passada, Blanca Flaquer, directora del programa La mitad invisible, em demanà de participar en el programa dedicat a la Magdalena penitent de Pedro de Mena. Atès que el programa em sembla impecable no m'hi vaig refusar. Em demanà a quina biblioteca o llibreria de Barcelona podríem enregistrar. Li vaig proposar la del Seminari Conciliar. Trucà a la bibliotecària, hi va estar d'acord i vam acordar trobar-nos-hi el 9 d'octubre. Abans em va haver d'enviar un mail: mossèn Josep M. Turull, rector del Seminari, havia denegat el permís. Cap raó. Cap trucada. Ni als responsables del programa ni a mi, que col·laboro en el sosteniment de l'Església barcelonina. Prepotència i prou. El mateix dia programat vam fer l'enregistrament a la llibreria Claret. Es va retransmetre el dia 29-XI-2014. Repto qualsevol lector a trobar la més mínima manca de respecte en el programa (el poden veure a la Xarxa: http://www.rtve.es/ala?carta/videos/la-mitad-invisible). Tant hauria costat a mossèn Turull, un home relativament jove, nascut el 1966, saber de què anava la cosa? Era més fàcil dir "no". Va caure en allò de la "divinització de la responsabilitat" que va denunciar el papa Francesc a la seva felicitació nadalenca a la Cúria el passat 22-XII. Entre altres pecats dels membres de l'Església, per al Papa, hi ha el de "sentir-se indispensable", "l'enduriment mental", "l'excessiu funcionalisme", "la mala coordinació", "l'Alzheimer espiritual", "la rivalitat per vanaglòria" (esperem que Turull no sigui dels que denuncia el Papa, els que "volen escalar encegats"), "l'esquizofrènia existencial", la "murmuració gratuïta", la "indiferència envers l'altre" (li hagués costat molt, una trucada, mossèn Turull?), la "cara de pomes agres", l'"esperit de capelleta", el "lluïment personal per al profit mundà". Quinze pecats denunciats pel Papa, dels quals mossèn Turull hauria de fer examen de consciència i demanar perdó.

El segon exemple és que l'arquebisbat de Barcelona, el passat 15 de gener, va prohibir al teòleg Juan José Tamayo-mal vist per la CEE- pronunciar una conferència a l'església de Sant Medir sobre els 25 anys de l'assassinat del jesuïta Ellacuría a Sant Salvador. Plovia sobre mullat, perquè era la tercera vegada que l'arquebisbat, en comptes de donar suport a una comunitat parroquial, se'n desentenia, com ho va fer el 2011 i el 2012. I, segons sembla, el bo del cas és que cada vegada ha coincidit amb la denúncia de "permissivitat" per part de la carca i ultraconservadora web "Germinans Germinabit". Realment els temps i els jerarques han canviat: el 20-XI-64, justament a la parròquia de Sant Medir, s'acolliren tres centenars d'enllaços sindicals i treballadors i s'hi fundà CCOO! Que en prengui nota el cardenal Lluís; així, mal construirem l'atri dels gentils!