Jordi Pujol Ferrusola va ser molt hàbil dilluns. El seu advocat Cristóbal Martell era el cervell que evitava que el primogènit de la família caigués en un error penal greu. I JPF ho va aconseguir; res el va comprometre penalment. Una altra cosa és políticament. Pujol Ferrusola no va tenir tanta cura en aquest aspecte i la seva declaració sí que va ser útil, almenys per confirmar allò que tothom sospitava però que mai ningú havia pogut comprovar. Fa molts anys, quan aquest diari gratava en algun assumpte municipal polèmic, sovint algú et deia que al darrere hi havia JPF. El mite, tal com va dir ell al Parlament. Doncs sí, era un mite que dilluns va començar a tenir visos de realitat. En un moment de l'interrogatori va dir que ell no estava qualificat per dirigir un equip de treballadors; que les seves societats mai havien tingut relació amb la Generalitat; es va autoqualificar de "dinamitzador econòmic" i es va vantar de tenir molts amics. I en els amics és on hi ha la clau. Perquè els amics tenen empreses i algunes d'aquestes sí que es relacionen amb la Generalitat. JPF potser no pot dirigir un equip de treballadors però sí que ho pot fer amb un equip d'amics.
