Estic ben disposat a anar-hi, a la presó" (Artur Mas, president de la Generalitat). "A Catalunya, el Banc dels Aliments, el 2012 distribuí més de 10 milions i mig de kg de menjar a Catalunya amb un cost bàsic estimat de 18 milions de €" (Antoni Sansalvadó, president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona). "En tres anys s'haurà rebaixat el cost del Departament d'Ensenyament en un 20% només amb polítiques horàries i de distribució del professorat" (Irene Rigau, consellera d'Ensenyament). "Tota la xarxa elèctrica, els oleoductes i els gasoductes es gestiona des de Madrid" (Mariano Marzo, expert en recursos energètics i catedràtic a la UB.)
Els semblarien bons titulars, aquests, per a la premsa? Doncs, no ho són. Fa mesos que estan penjats a la web de "Sopars de Girona", fins i tot publicats al llibre Per sucar-hi pa amb 26 tertulians d'excepció (2014) i no han tingut cap transcendència. Li semblarien bons aquests altres? "Si l'economia general millora, és inexplicable que des del Govern central ens passin menys diners que fa dos anys" (Andreu Mas-Collell, conseller d'Economia i Coneixement); "La visió de Madrid sembla que continua sent que el sobiranisme és cosa de Mas i minoritària" (Carles Viver i Pi-Sunyer, president del CATN). Doncs, no. És molt més important que Carles Rexach declari que potser Messi va menjar algunes pizzes de massa la temporada passada. Això ha sortit d'El País al Daily Mail, d'ElMundo Deportivo al Metro News... I no comptem ràdios ni teles! Més de 1.200 visitants diferents de la web http://gironinsabarcelona.worpress.com el dissabte 28 i més de 1.300 el diumenge 1, amb gent d'orígens tan diversos com Alema?nya, Canadà, Veneçuela, Mèxic, Reg?ne Unit, EUA, Polònia... Més d'un miler de referències des del Twitter... Si fos publicista faria el gran anunci de Messi menjant pizza!
Perdonin que avui els parli d'un fet que m'ha tocat de prop perquè he romàs astorat i esbalaït. He fet centenars d'entrevistes. Potser milers. En tinc publicades en dos llibres. Dels folis i bolis vam passar a les enregistradores. Mals aparells. La gent es bloque?java. Vaig tornar al foli i boli. El passat octubre, tanmateix, vaig descobrir un fet que em va interessar. En un sopar distès, entre amics, la gent es deixa anar més. El dissabte dia 4 havíem celebrat, a Olot, una sessió més d'"Ecofòrum/Club de debat de la Garrotxa" amb el jutge Santiago Vidal i la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie. Vam anar a sopar junts. Havia pres notes de les seves xerrades i en vaig prendre del sopar. Els vaig dir a tots dos que estructuraria el que havien dit en forma d'entrevista i els ho enviaria per correu electrònic perquè hi esmenessin el que consideressin oportú i afegissin les preguntes en blanc que els faria. El jutge Vidal m'ho va tornar aviat amb el seu vistiplau. Vaig enviar l'entrevista al nostre diari. Aquella tarda sortia a la premsa una de les seves embrolles amb Madrid. "Vol que suprimeixi res?" "Ni una coma". Ho vaig comunicar així mateix a direcció. Va sortir publicada en aquest rotatiu el 12 d'octubre. Oferia llums. A la Dra. Paluzie li vaig demanar que s'esmercés a corregir-me les dades que li oferia preses de la seva xerrada. Ho va fer. L'entrevista sortí publicada el 26 d'octubre. En vaig rebre elogis. Sense pensar-ho, tenia a mans una altra manera de fer entrevistes.
Participo a les tertúlies "Sopars de Girona" des de l'inici i, amb l'Enric Calzada, el nostre organitzador, ens encarreguem de fer-ne una crònica escrita. L'any passat en va sortir Per sucar-hi pa..., el llibre que ja he esmentat. Vaig pensar que potser podríem aprofitar els sopars per millor difondre l'activitat d'aquells convidats amb prou rellevància professional que ho desitgessin o no hi posessin cap inconvenient i, així també, enriquir els lectors. Es tractava de donar format d'entrevista a la crònica de la tertúlia que ja fèiem. Ningú no hi va posar cap entrebanc. Vam pactar amb la direcció d'aquest diari la tramesa d'entrevistes llargues a persones rellevants i que tinguessin un alt interès per als lectors. Així vam fer les esmentades a Mas-Collell i a Viver Pi-Sunyer. Cap problema. D'entre els tertulians hi ha hagut qui, un cop ha tingut l'entrevista als dits, ha preferit que no fos publicada. Ho hem respectat sempre.
El 4 de setembre vam celebrar el sopar-tertúlia amb el Sr. Carles Rexach. Vam trigar a donar-li forma d'entrevista. No preteníem altra cosa que enaltir la seva figura i fer-lo opinar de qüestions "barcelonistes". Atès que ell no treballa amb correus electrònics, no la hi vam poder fer a mans fins al desembre. Obtinguérem el seu vistiplau el gener, passat festes. El 22 de febrer aquest diari la publicava al Dominical. Cap problema. El dissabte 28, Regió 7, que pertany a la mateixa empresa d'aquest rotatiu i comparteixen serv?idors, l'estirà d'un d'aquests, i, amb sorpresa nostra i de l'entrevistat... es va armar. Hi va haver alguna mà negra -o blanca- que ho va escampar per les xarxes socials? Segurament. Amb objectius desestabilitzadors? Qui sap!
A quarts de 5 del dia 28 el Sr.Petit em va demanar si podia donar el meu telèfon a una persona d'esports de TV3. "Et volen fer una trucada...". Vaig dir que sí. Em vaig equivocar. Darrere d'aquell truc va venir el del productor del Puyal que em va fer entrar tot seguit, a mitja part del partit del Barça, d'improvís. Em vaig equivocar en respondre que teníem el vistiplau del Charlie a l'octubre. Va ser més tard, com acabo d'explicar. Des del diari m'anaven filtrant trucades, cosa que era d'agrair. Només vaig atendre la d'un meu exalumne d'El Periódico. Li vaig dir que el cas tenia nassos. Els havia enviat dos llibres en menys de tres mesos -l'assaig Jesús era un heretge i la novel·la La mirada de l'auriga- i no n'havien dit res de res... En canvi, una niciesa com aquella els feia anar de corcoll. Em va respondre que em comprenia, però que el Barça era el Barça. I ja va ser un no viure. Un truc seguia l'altre. La COPE, els diaris d'esports, Antena 3, la 4, Tele-5... En algunes emissores em deixaven verd. Vaig sortir de casa... fins a les 9 de la nit. Em va trucar el director, amb veu pietosa: "Què? Ja has après què vol dir l'entorn del Barça? Doncs posa't a la xarxa i veuràs..." Es veu que fins i tot el Marca sortia amb el tema... M'havia aturat trucades d'algú de la junta i tot. Vull deixar-ho clar: en cap moment la direcció d'aquest diari va dubtar el més mínim del vistiplau del Sr. Rexach a l'entrevista, malgrat ell declarava (i era veritat i una excusa intel·ligent) que no havia fet cap entrevista per Regió 7. Encara vaig rebre una trucada a quarts de dotze de la nit d'una TV que volia entrevistar-nos el dilluns... No vaig escoltar cap programa esportiu radiofònic. Imaginava que el plat fort seria el de les pizzes del Messi. (Malauradament, m'ho van confirmar.)
El diumenge vaig veure l'acudit d'El Punt/Avui i alguns diaris. Pobre Sr. Rexach! Amb l'Enric Calzada vam acordar fer una nota de premsa i matar-ho. Van insistir dues televisions més per al dilluns. Els vaig dir que havíem fet coses més importants que aquella entrevista. Estava aclaparat. Sóc periodista, però el nostre gremi continua sent molt babau. Al seu temps, no vam poder llegir enlloc les veritables raons de la defenestració de La Caixa del Sr.Nin. Un simple exemple. Per què si un mitjà fa una cosa, l'altre també l'ha de fer? Quan vaig negar un tall de veu a una emissora em van contestar: "Al Puyal l'hi ha donat!" Gregarisme pur. Massificació. I dues coses d'escreix: sabó gratuït (amb elogis per a l'entrevista que no venien al cas) i mala educació. Qualsevol xitxarel·?lo que trucava, sense ni dir "Bona tarda", et deia: "Hola, Lluís...", a seques, com si ens coneguéssim de tota la vida. I servidor està a punt de repicar-ne 68! (La nostra nota de premsa? Va arribar a les agències, però... a no gaires mitjans. Explicar-ho serien figues d'un altre paner!).
