Tot i que s'està sortint amb la seva a a Ucraïna, Rússia és un país amb molts problemes greus, el primer dels quals és que avui l'economia espanyola és més gran que la russa. I Rússia té 143 milions d'habitants i nosaltres 47. No s'ho imaginaven, oi? A aquest problema se'n sumen altres com que aquesta població disminueix per una combinació de baixa natalitat i alta mortalitat i que la seva productivitat és molt baixa ja que només exporta matèries primeres, com gas i petroli. Els seus baixos preus units a les sancions que el món ha imposat a Rússia per annexionar Crimea i desestabilitzar Ucraïna estan fent un mal terrible a una economia que necessita el petroli a 100 dòlars per quadrar el pressupost. El resultat és la devaluació del ruble i la massiva fugida de divises. A això cal afegir-hi una corrupció rampant i una deriva autoritària que reprimeix tota oposició.

En un país normal això es traduiria en protestes i en pèrdua de popularitat dels líders. No és així. Rússia és diferent. Amb una acurada imatge de mascle alfa que galopa per les estepes amb el tors nu o caça tigres, Putin ha modelat una ideologia pròpia que pren elements del tsarisme, del nacionalisme paneslavista i antieuropeu i de l'Església Ortodoxa russa per afirmar-se com un líder regional amb la pretensió d'establir una zona d'influència i de protegir les minories de parla russa d'altres països. Va començar amb Ossètia i com que no li va sortir malament, ara ho intenta a Ucraïna, encara que en la me?va opinió això ho fa tant per evitar que aquest país basculi cap a Occident com per distreure l'opinió pública estrangera de la seva il·legal annexió de Crimea.

Amb aquest comportament Putin hauria de ser criticat a tot el món, com va passar en la recent Trobada de Seguretat de Munic o en l'última cimera del G-20 a Austràlia. Doncs res d'això, Putin té molts admiradors, més que mai, i això ho ha confirmat en un parell de viatges que ha fet aquestes setma?nes per demostrar que no està aïllat i que segueix tenint influència en el món. El primer el va portar a Egipte, on es va fotografiar regalant un rifle kalaixnikov a un extasiat Al-Sisi després de signar un acord de venda de material militar per valor de 3.500 milions de dòlars i ajuda per construir la primera central nuclear egípcia a Dabaa. Putin ha aprofitat en benefici propi el refredament de la relació entre Egipte i els EUA després de la defenestració de Mubarak amb un moviment hàbil i al-Ahram, el principal diari del món àrab, l'hi ha agraït dient-li "heroi de la nostra època", cosa que li deu haver inflat pit. Tot seguit Putin ha ofert a l'Iran míssils antiaeris (amb la qual cosa ha aconseguit posar-ne nerviós a més d'un) i no content amb això ha decidit atacar Europa on més mal li fa, en les esquerdes que té la solidaritat comunitària: en primer lloc s'ha assegurat el suport del nou govern grec en contra de la imposició de més sancions per la UE (una decisió que s'adopta per unanimitat), i després s'ha plantat a Hongria convidat pel primer ministre Víctor Orban, també immers en un procés de creixent autoritarisme. A canvi d'aquesta invitació, Hongria ha solucionat uns deutes que tenia amb Gazprom, el gegant rus del gas, i ha rebut garanties de subminis?trament futur. Però els grecs i els hongaresos no són els únics a admirar Putin. D'ell també parlen bé l'euroescèptic Nigel Farage (UKIP) i la ultradretana Marine Le Pen (FN), que ha reconegut que un banc estatal rus li ha prestat 9 milions d'euros. Digues-me amb qui vas... Altres que no amaguen la seva admiració per Putin són el president Erdogan de Turquia i Nicolás Maduro, inefable president de Veneçuela, tots dos en un procés de concentració de poder i d'emmor?das?sar als crítics de la seva gestió. Maduro ha arribat a suggerir que li donin a Putin el premi Nobel de la Pau. Potser li ho ha suggerit Chávez disfressat d'ocellet...

A Putin no li agrada la Unió Europea, ell es compara amb Obama, com en el seu dia Breznev tutejava Reagan. Hi ha qui insinua l'existència d'una Cinquena Columna dins d'Europa al·legant que no és casual que oligarques russos comprin diaris com The Evening Standard, France Soir, o The Independent i veuen en això un intent d'influir sobre les nostres opinions públiques. A mi això em sembla un perillós judici d'intencions perquè no està clar que la intenció dels compradors sigui aquesta i no guanyar diners, o que estiguin d'acord amb Putin. També es diu que Gazprom, preocupada per la voluntat europea de suprimir la dependència energètica amb Rússia, està finançant els grups que s'oposen que es facin servir tècniques de fracking, especialment en llocs com Bulgària, Romania o Polònia. No seria d'estranyar i sí ho seria, en canvi, que aquests eventuals tractes deixessin petjades, si és que existeixen. Cal no oblidar que Putin es va fer gran a l'escola del KGB. Potser per això i malgrat tot manté un índex de popularitat del 83% (si les estadístiques no menteixen) que ja envejaria Rajoy en any electoral.