Cartes

Pedro J. Piqueras Ibáñez. GIRONA.

Un cop més el fanatisme terrorista ha atemptat contra els cristians, en l'ocasió que ens ocupa ha estat al Pakistan. I és que el Pakistan és solament un punyent exemple més, on és freqüent la persecució, especialment contra les minories religioses. Ja està bé. Que el do de la pau i de la concòrdia arribi a tants llocs travessats per la desraó del terrorisme, i que no ens cansem en l'obstinació de l'oració i de la denúncia. Ambdues són imprescindibles perquè el món entengui que no es pot amagar aquesta vergonya.

Festes perdudes

Joan Benet. GIRONA.

En el seu article setmanal, en aquest diari, el senyor Enric Mirambell, parla d'aquells dies de Setmana Santa, que eren dies de festa com el dijous.

Uns dies, que el partit governant, el PSOE, a mitjants dels 80 del segle passat, va decidir treure festes, a tort i a dret, per normalitza-les amb la Península. Quedaven dotze de comunes i dues a triar.

Vàrem aprofitar per afegir-hi festes polítiques.

Així també vàrem perdre Sant Pere, foc de revetlla, igual que Dijous Sant, entre d'altres.

CiU , que estava en aquest país, va reclamar que les nostres festes no les traguessin i les tornessin a posar. Però el PSOE, no s'hi va avenir.

El cas és que quan varen entrar els populars en lloc dels socialistes, els convergents, no varen aprofitar per tornar a demanar la restitució d'aquells dies perduts, aprofitant el suport necessari que els donaven per governar.

I així continuem. I veient el que explica el Sr. Mirambell, esperarem que algun dia hi hagi nous canvis que restitueixin, almenys. algun dia d'aquelles perduts.

Premi Nacional de Cultura per la Fundació Guinovart

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí .

S'acaba de premiar la Fundació Privada Espai Guinovart d'Agramunt amb uns dels Premis Nacionals de Cultura 2015, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca). Es tracta d'un centre d'art contemporani on es vetlla per aquest tipus d'art, tot exhibint-hi l'obra de Josep Guinovart, artista que va conrear sobretot la pintura i que va néixer a Barcelona, però que estava vinculat amb Agramunt, seu de la Fundació, perquè la seva mare era d'allà. Vaig tenir la sort de fer-ne la visita guiada, juntament amb el petit grup amb qui l'havíem concertada. Ens varen atendre molt bé i ens varen explicar l'obra de l'artista alhora que la història de l'edifici i la seva vinculació amb el municipi.

Un cop finalitzada, férem llavors la visita, també guiada, de la Fundació Privada Guillem Viladot "Lo Pardal". Es tracta de d'un edifici amb tot d'espais dedicats a la Poesia Visual, que, a més a més de preservar l'obra literària i artística de Guillem Viladot, nascut a Agramunt, sorprèn, potser, el profà en la seva idea general que l'avantguardisme artístic és un aspecte que només es pot originar a les grans ciutats. La visita, igual que la primera, va ser molt completa i agradable.

I si a aquestes dues visites afegim la meravella arquitectònica de l'església romànica de la població, amb un dels portals del mateix estil més espectaculars, ja tenim més que satisfeta la recomanació de contemplar-ho tot plegat i retrobar-nos de nou amb la sorpresa d'un d'aquests encants que desa la Catalunya de l'interior i que, massa sovint, obviem en el nostre interès.

La reproducció de les plantes i educació financera

Clara Martinez Casals. Caldes de Malavella.

Sóc una mare treballadora amb fills que actualment cursen quart de primària i segon d'ESO.

Des de quart, cada any he estudiat amb ells la lliçó de "La reproducció de les plantes", una mica més complicada cada curs i amb uns quants noms científics més cada any: pistil, corol·la, estamps, etc.

I en canvi, en cap curs ni de primària ni de secundària he vist un sol tema sobre educació financera. I jo em pregunto: si recordo que fa 30 anys jo també estudiava la reproducció de les plantes quan feia EGB, ara, trenta anys després, el currículum és igual o molt semblant al que jo havia estudiat? No ha canviat el món en 30 anys? Per què no hi ha a cap curs de cicle superior de primària ni a secundària cap assignatura d'educació financera?

Quin tant per cent dels nostres fills estudiaran botànica? I quin tant per cent necessitaran demanar una hipoteca o crèdit al banc? Quants alumnes necessitaran saber conceptes com: clorofil·la, fotosíntesi, sèpal o peduncle i quants necessitaran saber conceptes com: hipoteca, actiu, cashflow, crèdit, deute, TAE o inversió?

Com és possible que no siguem capaços de donar als nostres fills a les escoles cap assignatura d'educació financera que serà tan necessària per al seu futur? Ens seguirem queixant que els bancs ens enganyen i manipulen perquè no tenim coneixements de finances? Seguirem sent el país a la cua d'Europa quant a educació es refereix? Amb aquest currículum no és gens d'estranyar, quan la importància i preparació dels nens radica més a aprendre's de memòria durant cinc anys seguits les parts de les plantes que a donar cap tipus d'educació financera en catorze anys d'educació obligatòria.