Currículums

Avui he entregat el meu currículum a la nova biblioteca de Girona. Tinc un currículum llarg. Quan hi havia feina, i jo era més jove, veia la vida com un univers de possibilitats -ara tinc ganes de treballar en un diari; ara des de casa, corregint i traduint; ara voldria estar en una editorial; oh, una feina en una llibreria!; ara vull fer de professora; ara me'n vaig a Sicília i potser no torno-. Entremig he fet feines de subsistència, que ja no compten però jo me les sé: la meva primera feina va ser als setze anys en un Pans''Company, durant tota la carrera vaig fer de cambrera en un restaurant d'un polígon industrial i algun estiu vaig fer croissants en una fleca. Una mica més gran havia venut vins per telèfon, i ho feia bé perquè m'agradava explicar a una veu desconeguda com és el syrah fins que em comprava una ampolla. A més de filòloga sóc sexòloga. I fa molts anys vaig fer un curs de biologia a la universitat, però això és un secret. El meu perfil professional és una mica especial, sí, però per a mi té tot el sentit del món. A casa meva sempre s'ha llegit molt. La meva mare m'explicava contes, molts. De petita, em recordo devorant un llibre darrere l'altre; llegia amb una llanterna a sota els llençols i també llegia al pati de l'escola perquè em quedava a dinar. He escrit sempre, no tant perquè m'ha agradat sinó perquè ho he necessitat. Per això vaig estudiar filologia, que és la carrera més avorrida del món. He treballat en el món editorial perquè m'agraden els llibres, i per això també he estat en un parell de llibreries. Vaig deixar-ho per fer de professora perquè em vaig cansar de la inestabilitat. A part dels llibres m'interessen les persones i les coses que ens passen pel cap, i per això vaig fer un màster en sexologia i teràpia de parella, i per això tinc uns quants pacients i em fa feliç tenir-los. I m'agrada combinar-ho amb les lletres i tinc ganes de tornar a posar un peu al món dels llibres. Tot això és el que volia explicar a la nova biblioteca de Girona. Però es veu que ara els currículums com a màxim han de tenir dues pàgines i la informació clau destacada en negreta. Perquè si no, no se'ls llegeix ningú. Ara ja no tenim paciència per intentar comprendre. Ara només podem captar informació simplificada i estàndard i si algú ens vol transmetre algun matís, alguna diferència, algun gris, és massa complicat. I em fa llàstima que ens hàgim d'explicar amb esquemes perquè hi ha coses (la vida d'una persona) que no es poden simplificar tant.