Un dels símptomes més evidents de progrés econòmic i del benestar de la societat va ser la popularització de l'activitat esportiva. Primer l'oci estava reservat a un petit grup de privilegiats que podien dedicar el temps, en tot o en part, a les seves distraccions. Encara durant la primera part del segle passat la pràctica d'alguns esports comportava el reconeixement d'un cert estatus, una situació que es va acabar revertint a la segona part de segle. Avui podríem dir que fer exercici és un fet tan habitual que no s'ha vist ni afectat per la crisi i, de fet, segur que ha ajudat a més d'un a a fer-li front amb una millor actitud física i psíquica. Entre els esports més populars hi ha avui el ciclisme. És habitual creuar-se amb colles grans o amb corredors solitaris arreu on anem. Aquests dies, festius per a molts i d'inici del bon temps, són propicis per sortir en bicicleta. N'hi ha que opten per modalitats que els porten a buscar els llocs més recondits i dificultosos i altres que circulen per les mateixes rutes que els cotxes. En un cas i en l'altre cal ser respectuosos amb les normes de convivència. Ni tot l'espai natural és susceptible ser creuat sobre una bicicleta ni tota carretera està habilitada per circular-hi com si es tractés d'una cursa. Massa sovint ens trobem amb grups que més que fer esport sembla que vagin fent la xerrada. Les normes i el sentit comú els farien anar un darrere l'altre, com fan tots els que comparteixen la carretera. Oi que demanem als caminants que vagin en filera? Oi que a ningú li passaria pel cap que dos conductors de cotxes anessin en paral·lel per comentar res? Als vehicles pesants els exigim cura amb els més dèbils i a tots plegats una mica de respecte. Així que si agafeu la bicicleta, si us plau circuleu d'un en un.
