El rei de la nit és allà quan tu no hi ets, diu allò que tu no diries mai a la noia que t'agrada, i se l'emporta a veure els estels de fora de la discoteca quan tu no podries ni imaginar-ho. El rei de la nit s'ha llegit un llibre d'aquests de lligar el personal femení i va de triomfador de la vida. Sempre les escolta, quan elles parlen; i té un posat estudiat i reconcentrat d'entendre-les com cap altre home de la creació. I es desperta en llits femenins que tu ni somiaries. Al rei de la nit l'han agafat a vegades en renuncis, missatges al mòbil que no toquen, converses amb una altra que no agraden a la primera i llavors, encén el seu millor somriure i surt per cames, com ànima que el persegueix el diable de la traïció, seguit pels insults dels noies que pensen que són úniques i són múltiples.
El rei de la nit té sempre el somriure armat, i aguanta allò que no està escrit per endur-se a les més resistents, les més aventureres i les més desinhibides per l'alcohol i substàncies prohibides, a la venda en qualsevol cantonada, amb el teu distribuïdor habitual. El rei de la nit un dia es lleva, i no sap on ha deixat el cotxe, i busca com un desesperat per tot el pàrquing fins que el troba: abonyegat i destrossat com si s'hagués passejat per la superfície de Mart. Però ha valgut la pena, i creu, satisfet, que és el darrer mascle, l'únic espècimen al nord de la Tordera que ha llegit el llibre aquest del secret del sex-appeal masculí. Una mala nit, el rei de la nit coneix a la reina de la nit. La reina de la nit és una màquina de matar. Pirata del Carib dels llits masculins. A la reina de la nit la conviden a tot arreu, els homes es pengen del seu somriure, i sobretot, de la seva desimboltura, Audrey Hepburn gironina sense diamants, Mata Hari de comarques sense guerra, la reina de la nit li fa entendre al rei de la nit que té la sort més gran del món de trobar-la. Quan el rei de la nit coneix a la seva igual femenina, la segueix com un adorador més, com un seguidor de la secta dels enamorats de la gran femella. És segur que intenta els exercicis de llibre, una de freda, una de calenta, indiferència estudiada, però es diria que ella se sap tots els capítols i contrataca amb les armes adeqüades. Quan per fi, el rei de la nit li declara el seu amor més incondicional ella li diu, amb el millor dels somriures, un somriure del que pengen un munt de pagafantes gironins: "marxa del meu llit, no em vull lligar a un sol amor". Llavors, només llavors, el rei de la nit descobreix tot el mal que ha fet, i què és sentir a la pell la fiblada del dolor. Si tingués, pensa, un manual per combatre els desenganys, seria l'home perfecte.
