Mentre a França l'accés a un habitatge digne és un dret garantit per l'Estat, fins i tot per a persones que no es troben en extrema dificultat, a Espanya continuen a ritme militar uns desnonaments implacables que humilien i enfonsen encara més avall els més dèbils. Directament o indirecta, tothom paga impostos. I semblaria que la majoria dels contribuents estarien d'acord que una part dels diners recaptats es destinés al lloguer social. Però això, que hauria de ser una conseqüència lògica en democràcia, no es produeix mai. Tots paguem, però el poder de decisió és a mans d'uns pocs que prefereixen fer trens d'alta velocitat i lliurar l'import recaptat a Florentino perquè posi ciment. Catalunya necessita 300.000 pisos de lloguer social però només en té 60.000. Mentrestant, hi ha una gran oferta de pisos buits fruit dels desnonaments a milers forçats per banquers amb nom i cognom que no es pregunten pel destí de les famílies amb fills desnonables. El govern de l'Espanya eterna (PPSOE) ho contempla sense immutar-se, i si s'immuta, és per criminalitzar les persones sensibles i lluitadores que posen cara al moviment antidesnonament.
