Aquests dies vivim la polèmica de la decisió de la Generalitat de vendre's les dades de la sanitat pública dels ciutadans del país, sempre d'una forma anònima. De la vàlua d'aquesta informació ens en dóna idea el preu que es podria pagar per tenir-la, uns 25 milions d'euros a pagar en vuit anys. Un fet que parla tant de les dificultats econòmiques que experimentem, com de la capacitat de generar ingressos d'un sector, el sanitari, que ha patit fortes retallades, que a Europa segueix sent públic i que als Estats Units està fortament privatitzat.

El Parlament, l'octubre passat, va reclamar que es retirés el projecte, però el Govern segueix endavant amb la idea. Els opositors a la venda ataquen els interessos particulars que poden tenir aquells que comprin la informació, així com la mercantilització d'un sector públic que ha funcionat fins ara raonablement bé. Les dades dels usuaris ja són estudiades per especialistes, sense motius comercials, com és el cas dels malalts de càncer: de la seva anàlisi depenen molts dels èxits en aquest conjunt de malalties que tants ciutadans pateixen i suporten sense teràpies que els guareixin del tot. Sembla ser que l'actual llei no preveu l'ús comercial de les dades. I la llei de protecció de dades garanteix als usuaris el seu anonimat. Ni tot és matèria vendible, ni el ciutadà pot ser utilitzat com una eina de mercadeig per generar ingressos.

Quan ens plantegem aquesta mena de mesures, anem més enllà del debat econòmic, i entrem en el terreny del tipus de societat que volem: una de caire individualista, on el patrimoni personal marca moltes cartes per a l'èxit, o una altra d'un Estat que vol garantir als seus ciutadans uns mínims. Les projeccions de cara a futur sempre són arriscades. Quan avui veiem, per exemple, el Pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans, reduït molt notablement, però que és d'uns 290 milions d'euros anuals, i s'hi fan la multiplicació a deu anys, veuran de quines xifres econòmiques parlem. Les expectatives assenyalen avui que el 2018, d'aquí a tres anys, tindrem un atur del 8%, just el nivell que teníem a l'inici de la crisi, el 2007. Els sous de les noves feines, seran, segur, més baixos que aquelles de fa 11 anys. Quan projectem les dades actuals cap al demà, ens adonem de fins a quin punt vivim una època perillosa, i com a ciutadans, cal exigir als governants elements per a la igualtat social i la tranquil·litat de tots.