Finalitzats els comicis andalusos, s'aproximen ja la resta de cites electorals, municipals, autonòmiques (les catalanes, després de l'estiu) i, finalment, generals. Un reguitzell infinit de proclamacions de candidats, cartells publicitaris, mítings, debats, enquestes, recompte de paperetes i pactes que ens perseguirà sense treva al llarg del 2015. Sobre això, la regulació que conté la Llei Orgànica del Règim Electoral General resulta bastant precisa i detallada. Estableix que els poders públics que hagin convocat eleccions poden realitzar, durant el període electoral, una campanya de caràcter institucional, destinada a informar els ciutadans sobre la data de la votació, el procediment per votar i els requisits i tràmit del vot per correu, però sense influir, en cap cas, en l'orientació del vot dels electors. Des de la convocatòria de les eleccions i fins a la celebració d'aquestes queda prohibit qualsevol acte organitzat o finançat, directament o indirecta, pels poders públics, que contingui al·lusions a les realitzacions o als èxits obtinguts, o que utilitzi imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves pròpies campanyes per alguna de les entitats polítiques concurrents a les eleccions. Així mateix, durant el mateix període, queda prohibit realitzar qualsevol acte d'inauguració d'obres o serveis públics o projectes d'aquests, sigui quina sigui la denominació utilitzada, sense perjudici que aquestes obres o serveis puguin entrar en funcionament en aquest període.
Per tant, s'entén per campanya electoral, als efectes de l'esmentada Llei, el conjunt d'activitats lícites portades a terme pels candidats, partits, federacions, coalicions o agrupacions, amb vista a la captació de sufragis. La campanya electoral comença el dia trenta-vuitè posterior a la convocatòria, dura quinze dies i acaba, en tot cas, a les zero hores del dia immediatament anterior a la vota?ció. També s'estableix que des de la convo?catòria de les eleccions fins a l'inici legal de la campanya, queda prohibida la realització de publicitat o propaganda electoral mitjançant cartells, suports comercials o inser?cions en premsa, ràdio o altres mitjans digitals, no podent-se justificar aquestes actuacions per l'exercici de les activitats ordinàries dels partits, coalicions o federacions reconegudes en l'apartat anterior. S'exigeix, doncs, un rigorós respecte al pluralisme polític i social, així com a la igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa en la programació dels mitjans de comunicació de titularitat pública en període electoral.
No obstant això, i malgrat tot això anterior, la realitat no deixa de mostrar contínuament un escenari caòtic en el qual es barregen precampanya, campanya i postcampanya electorals, diluint fins a confondre l'afany de captació de vot amb el mer acte polític sense aquesta finalitat i condemnant als ciutadans a una interminable i, de vegades, vergonyosa carrera de màrqueting. Sense haver-se iniciat encara el període legal de campanya, ja es poden veure pels nostres carrers nombrosos cartells amb les cares dels candidats, es convoquen mítings d'innegable discurs electoralista i s'encarreguen enquestes d'intenció de vot disposades a ser cuinades. L'aferrissada lluita per aconseguir la victòria final ens perseguirà fins a final d'any, gairebé dotze mesos patint un clima enrarit, tèrbol i desordenat.
Totes i cadascuna de les prohibicions ressenyades en la referida Llei Orgànica seran convenientment neutralitzades per mitjà de maquinacions, eufemismes i disfresses diverses. La pretesa netedat dels poders públics per no influir en l'electorat, la suposada imparcialitat dels mitjans de comunicació, el respecte a les dates concretes de sol·licitud de vot o la nítida separació entre el candidat i el càrrec públic que exerceix les seves funcions saltaran pels aires i, com és habitual, els estratagemes per aconseguir el triomf passaran per sobre de l'esperit de les lleis, que perseguiran implacablement. Diuen que en l'amor i en la guerra tot s'hi val. Em temo que, per a molts, en la política també.
