En un mercat d'intercanvi d'un poble de terra endins amb parades saturades d'andròmines, m'interesso per un gerro i ofereixo una camisa de ratlles a canvi. La permuta no satisfà la propietària. Em demana un tall de pastís de poma i m'assenyala on en venen. Hi ha cua per comprar pastissos. De lluny veig el preu, un euro, i li ofereixo la moneda a la senyora perquè se'l compri ella. No vol. Hi he d'anar jo. Em fa mandra de fer cua i ho deixo estar.

En una altra parada, hi ha una camisa de quadres que sempre pot fer feina mentre trec la pols a casa. Tot plegat es tracta de desprendre'm d'una altra de ratlles que fa mal d'ulls però seguint les tendències modernes que postulen que ens hem d'ajudar els uns als altres. El tracte no és acceptat. També vol un tall de pastís de poma. Encara hi ha cua i tampoc vol que li doni cap moneda.

Més enllà, em crida l'atenció un atles per mainada amb dibuixos agradables. Sé que no me'l canviaran pas per una camisa de ratlles que només serveix per anar vestit per casa quan es fa dissabte. El venedor pondera amb solemnitat les virtuts del llibre i em demana dos talls de pastís de poma, un per ell i l'altre pel seu fill. I llavors ho entenc tot. A la taula on venen els pastissos de poma es recapten tots els guanys del mercat per després repartir-los entre els firaires. Són les noves tendències en economia per enganyar el gran capital.

El fet és que des de la màquina on imprimeixen els euros fins a la nostra butxaca hi ha un llarg camí en el que cada transacció signi?fica una derrama per l'Estat en forma d'impostos. L'euro que tenim és l'engruna final de tot un procés on l'Estat ha posat la grapa a cada pas. És més, si aquest euro corre pel món és perquè algú es va comprometre a retornar-lo. És així com circulen els diners: l'Estat els demana al Banc Central Europeu, allà engeguen la màquina de fer-ne i els entreguen a canvi de l'acord ferm de restituir-los al venciment. Dit d'una altra manera, no puc dir que un euro és meu perquè és un euro que algú deu al gran banc. Mentrestant, això sí, en puc disposar.

Quan hagin repartit la recaptació de la taula on fan pastissos de poma, els diners tornaran a entrar a la roda dels impostos, bé comprant un iogurt o bé una pastanaga per anar al teatre. Només en aquest mercat i durant unes hores hi haurà hagut diners invisibles al fisc. Si algú vol comptar quants pastissos de poma calen per comprar la màquina de fer diners del Banc Central Europeu, ofereixo una camisa de ratlles a canvi.