En poques ocasions una resolució judicial de contingut social haurà estat esperada amb tant interès, no només per les parts directament afectades sinó també pels operadors jurídics laboralistes, com la sentència de la Sala del Social del Tribunal Suprem en el cas Coca Cola Iberian Partners. Els mitjans de comunicació "treien fum" a partir del migdia de dimecres passat, després que la Sala emetés un comunicat "de finalitat exclusivament informativa, sense efectes processals o doctrinals". El títol era el següent: "Acomiadament col·lectiu Coca Cola. El Tribunal Suprem declara la nul·litat de l'acomiadament per vulneració del dret de vaga".

Es tracta, doncs, d'una comunicació informativa i així li ho he explicat a persones que s'interessaven per conèixer "què deia la sentència", atès que aquesta serà redactada en els pròxims dies i haurà d'esperar, per a la seva notificació, a l'emissió dels vots particulars anunciats. Bé, a la nota de la sala no es fa referència al resultat de la votació, però sí que ja hem conegut el resultat de 8 membres de la Sala a favor de la declaració de nul·litat contra els 5 restants.

Per tant, caldrà guardar la deguda prudèn?cia jurídica fins a conèixer el text íntegre de la sentència i el contingut del vot o vots particulars per poder emetre un parer jurídic degudament fundat.

Però sí que es poden formular algunes breus consideracions sobre el que s'ha dit en la nota informativa i que posa ja de manifest la importància de la sentència, no només pel que fa a la resolució del conflicte i el parer de la Sala ratificant la decisió de l'Audiència Nacional de 12 juny 2014 pel que fa a la vulneració del dret de vaga per la part empresarial, sinó també dues qüestions de caràcter més general sobre l'abonament dels salaris de tramitació en casos d'acomia?da?ments declarats nuls, i sobre el caràcter di?rectament executiu de les sentències dicta?des en procediment d'acomiadament col·?lectiu.

Respecte a la primera qüestió a què acabo de fer referència, la vulneració del dret constitucional fonamental de vaga, la Sala confirma la sentència de l'Audiència i no entra en la resta de les qüestions plantejades.

Per tant, el Suprem no entra en el debat d'una de les qüestions de més interès doctrinal de la sentència de l'Audiència, això és, qui era l'ocupador dels treballadors afectats pels acomiadaments; dit sigui incidentalment, la qüestió de qui és l'autèntic ocupador (amb independència que estiguem en presència d'un grup d'empreses mercantil i laboral) està cobrant especial rellevància en les sentències (i vots particulars) dictades pel TS des de la pionera de 20 de març de 2013.

La Sala del Social diu, pel que fa a l'al·lega?da vulneració del dret de vaga, que efecti?vament sí que s'ha produït, confirmant la tesi de l'AN, perquè "durant la vaga convoca?da en contra de l'acomiadament pel tancament del centre de treball de Fuenlabrada, l'empresa va substituir la producció deixada de realitzar per la d'altres embotelladores del grup, perjudicant així l'adequat desenvolupament del període de consultes".

És a dir, es ratifica la tesi de l'Audiència sobre l'ús desviat del dret de l'ocupador a modificar l'organització del treball, permès en condicions ordinàries d'activitat però que tal com s'ha dut a terme en ocasió de la vaga ha significat buidar de contingut el seu exercici i debilitar el seu impacte de forma delibera?da. Com que l'actuació empresarial va tenir lloc mentre es duia a terme el període de consul?tes de l'acomiadament col·lectiu, va inci?dir negativament sobre aquest i per a?quest motiu l'Audiència va considerar aquesta dada com a determinant per decla?rar la nul·litat de l'acomiadament col·lectiu, en una interpretació que no només s'ajusta al meu parer al text fred de la norma, la celebració del període de consultes, sinó també, i és important destacar-ho, a la finalitat que la normativa li atorga.

En la nota informativa del Suprem se'ns explica que la sentència "de manera complementària" resol "dos extrems de caràcter general", per la qual cosa la seva doctrina passa a ser d'aplicació a tots els litigis en què se susciten qüestions semblants a les plantejades en el cas enjudiciat.

En primer lloc, el debat sobre l'abonament dels salaris de tramitació queda tancat si és que encara en quedés algun dubte. La sentèn?cia declara que en els acomiadaments col·?lec?tius declarats nuls la condemna a readmissió ha de portar unida la condemna a l'abonament de salaris de tramitació.

En segon terme, que la sentència dictada en procediment d'acomiadament col·lectiu és directament executiva, com a conseqüència de la modificació de la normativa processal operada a l'agost de 2013.

Concloc. A més d'esperar a conèixer la sentència, caldrà esperar a veure com les parts la gestionen, és a dir, de quina manera es dóna degut compliment al seu contingut. L'empresa ha dedicat una partida econòmica a publicar anuncis en els principals mitjans de comunicació en què manifesta la seva voluntat d'arribar a un acord. Bé, amb qui ha de parlar directament és amb la representació dels treballadors i amb els directament afectats per arribar a aquest pretès acord. Potser d'aquesta manera s'arribi al punt final d'un conflicte que ha demostrat que la justícia sí que té espurna.