Les generacions se succeeixen deixant el seu impacte en forma de projectes i realitzacions, amb errors i encerts, amb avanços i retrocessos. I hi ha llibres que expliquen el que ha estat l'experiència viscuda i que ajuden a entendre el camí recorregut i suggereixen allò sobre el que hauríem d'insistir i el que hem d'evitar. És interessant conèixer aquestes fonts que ens arriben de personatges que en els diversos camps han destacat en l'anàlisi i en l'acció. Aquest és el cas de Raimon Galí (Barcelona, 1917 - 2005), antropòleg, educador i escriptor de qui ara s'acompleix el desè aniversari de la seva mort.
En aquesta circumstància és oportú recordar els llibres que ens ha deixat aquest inquiet i incansable personatge. Un dels primers llibres que cal tenir en compte són els Quaderns de l'exili. Mèxic 1943-1947, que en forma de facsímil fou publicat molts anys després, el 1982. Recordem que aquesta publicació, que tenia com a redacció J. A. Ametlla, Ll.Ferran de Pol, R. Galí i J. Sales és la que féu una anàlisi més realista i decidida sobre el que ens calia als catalans, com a comunitat nacional, en aquella etapa.
A continuació, en els llibres de Galí trobem Senyals de camí (1963), Els camins de l'estimar 1971-1980 (1981) i Recalada (1948-1962), que publicà el 1984, on explica el seu treball intens en moviments de joventut de l'època, de forma destacada en l'escoltisme, els raonaments que intentava aplicar, les dificultats i la persistència de l'esforç.
Ve aleshores la sèrie potser més important, la que té com a títol general "Signe de Contradicció" que comprèn set llibres: La Catalunya d'en Prat (1985), La Catalunya d'en Macià, L'avantguerra (2001), Aixecament i revolta (1999), L'exèrcit de Catalunya (1991), El X Cos d'exèrcit i la caiguda d'Aragó (1994) i L'Ebre i la caiguda de Catalunya (1996). Galí va viure aquestes experiències com a oficial format en l'Escola de Guerra de la Generalitat, que acabà formant part de l'Estat Major de l'Exèrcit de la República a Catalunya. Són, doncs, llibres que recullen fets viscuts en profunditat. Els darrers llibres de Raimon Galí són Memòries (Proa, 2004) i Semblances, una vintena de personatges que va descriure pensant en la necessària comunicació amb les generacions més joves.
La majoria d'aquests llibres foren publicats per Barcelonesa d'Edicions i potser ara són difícils de trobar. Però, especialment la sèrie "Signe de contradicció", són una valuosa font que pot aclarir la confusió que envolta alguns passatges de la nostra història dels anys més convulsos del segle XX i que demostren com els llibres segueixen vius molt més enllà de la vida dels autors.
