A un mes escàs de les eleccions municipals, el debat està tan planer i poc viu que sembla com si la ciutat no s'hi jugués res. Molt poques anàlisis i valoracions dels darrers quatre anys. De les poques, els que avalen l'actual govern i alcalde canten algun ditirambe però eviten explicar què s'ha fet, i els pocs crítics imputen la poca activitat i el nul contingut d'aquest mandat al fet que els regidors governants són mediocres. A Carles Puigdemont, però, el valoren bé - polític per sobre la mitjana, s'afirma - quan, alhora, s'indica que no ha existit ni projecte medioambiental, ni cultural, que es va a remolc de vells èxits -com Temporada Alta- i que no s'innova ni en la proposta ni en la gestió de cap equipament. Com si el cap d'un equip no fos el responsable de saber què vol i com ho vol.
Puigdemont prometé el canvi. Si el darrer govern Pagans tingué la temptació de deixar-se portar per la inèrcia, Puigdemont s'hi ha lliurat plenament. Les poques coses empreses han fet figa. Com la recollida selectiva al Barri Vell. Tres propostes a final de mandat -Devesa, Modern i Pedreres-, prou superficials, improvisades i dilatades en el temps com per pensar que l'important són la propaganda i la parafernàlia. Creuen que quasi tot ja ho han trobat fet. Per tant, la seva feina, l'objectiu, sols és mantenir la plaça.
L'esperança de victòria la sustenten en la fragmentació del mapa polític i a continuar sumant majoria amb el PP; en què la totalitat de capçaleres d'esquerres han estat renovades amb persones força noves a la política local -per tant, les virtuts de les candidates són poc conegudes- i en què alguna no té gaire entitat, com la cap de llista d'ERC, a qui, a més, tenen sotmesa pel pacte del Front Nacional. Queda un mes. Confiem en la capacitat de les candidates de connectar amb la majoria de ciutadanes i ciutadans.
