Una recent enquesta de Cambridge Monitor ha recollit les creences dels "millennials" espanyols, és a dir, joves nascuts entorn de l'any 2000, i amb edats compreses entre 16 i 24 anys. Desconeixem la precisió del sondeig, però conté una dada cridanera, a saber, que a la pregunta: "Creus en Déu?", les respostes han estat: un 14 per cent, "crec en Déu, en concret el de la religió catòlica"; un 16%, "crec que hi ha Déu, però no el que representen les religions"; un 29%,"no existeix déu en absolut"; un 31%, "no crec en Déu, però sí que hi ha energies que ens influeixen", i el 10 per cent restant assenyala "altres opcions".

Seria discutible equiparar el "crec en Déu" amb el "crec que hi ha Déu" (recordi aquella afirmació de Bonhoeffer, aparentment paradoxal: "No hi ha un déu que existeixi", també formulada d'una altra manera: "Un déu que provés la seva existència seria un ídol"). Però no ens aturarem en la dada fina, sinó en el gruix d'aquestes creences en "energies que ens influeixen" i en "el Déu no representat per les religions". Ambdues sumen gairebé la meitat de les respostes i podrien situar-se sota l'etiqueta d'una espiritualitat difusa i confusa. Dit d'una altra manera, són molt més clares i fiables les respostes dels que diuen creure en el Déu cristià (catòlic), o els que neguen "absolutament" l'existència d'un déu, i precisament per aquests dos matisos tan assenyalats: "en absolut" o el "Déu del cristianisme", que teològicament és el millor definit entre totes les religions. En efecte, el teòleg Joseph Ratzinger, abans de ser Papa Benet XVI, va dedicar moltes pàgines a raonar la condició del Déu cristià com a Déu absolut. En conseqüència, i encara que sembli un joc de paraules, un bon ateu només pot ser ateu absolut davant d'un Déu absolut. Si, a més, els que en el sondeig neguen radicalment l'existència d'un déu s'haguessin definit com "ateus catòlics", "ateus jueus", "ateus musulmans", etcètera, les seves afirmacions serien encara més il·luminadores, com és el cas del filòsof Gustavo Bueno, declarat "ateu catòlic". Vist des d'una altra perspectiva, negar l'existència de Déu pot ser una tasca de "brotxa grossa" -expressió del mateix Bueno-, o una tasca que requereix gran precisió i claredat en els arguments. I, per descomptat, negar aquest Déu catòlic, basat en idees molt evolucionades, és més difícil que negar una deïtat indeterminada.

Però el més greu i menys coherent de tot és negar certa existència de Déu i afirmar al mateix temps el de les "energies influents". Diuen que hi ha un "paradigma espiritual emergent", les notes són "naturalista, evolutiva, ecològica, adogmàtica, experiencial i basada en "l'esperit en la matèria", el que significa fundar-se en una magnífica contradicció. Com deia Chesterton, "quan es deixa de creure en Déu, s'acaba creient en qualsevol cosa".