Diumenge d'eleccions. Amb els anys amb què aquesta pràctica democràtica ha retornat entre nosaltres, ha tingut temps de crear-nos els costums personals que observem fruit de preferències o circumstàncies. En l'electorat crec que hi ha com dues grans franges de població en relació a les eleccions, siguin del caràcter que siguin. Hi ha la que recorda en un moment o altre del dia com foren prohibides durant gairebé quaranta anys per la dictadura franquista, i hi ha la que les ha vistes convocades cada quatre anys en els diversos nivells de l'Administració, amb la regularitat d'un rellotge i que sovint creu que sempre fou així.
Sobre l'hora d'anar a votar també hi ha diverses opcions. N'hi ha que procuren anar-hi a primera hora amb la voluntat que després el dia sigui lliure d'aquest deure cívic, n'hi ha, i en conec, que esmorzen de forquilla en aquest dia i després s'encaminen al col·legi electoral, quan ens hi apropem és fàcil de creuar-nos amb algú o alguns coneguts i el que en altres dies enllestiríem amb una salutació avui sembla insuficient i ens aturem per comentar, ni que sigui breument, alguna anècdota de la campanya electoral que acabem de viure i per últim, n'hi ha que fan cua per dipositar el vot quan ja la jornada s'està acabant.
Un dia d'eleccions com avui a mi sempre em sembla que té un ambient especial al carrer, potser solament és una impressió personal, però, observant la gent que es dirigeix als col·legis electorals sóc temptat de fer sociologia casolana i interpretar el nombre més o menys elevat de persones que hi circulen.
Algunes vegades, comentant un dia d'eleccions, he anotat que hi ha entre la gent alguns personatges, generalment d'edat, que es nota que s'han vestit especialment per a l'ocasió i que en fer-ho volen subratllar la importància d'aquest acte.
Sovint es diu que el dia de les eleccions, del tipus que sigui, és la gran festa de la democràcia. És cert, és el moment en què la direcció del govern, en el nivell que sigui, depèn del vot de cadascú. És el desafiament de la democràcia. Després hi afegim, com és lògic, les consideracions que dificulten o que a vegades entelen aquesta afirmació, però la força que té la realització d'una jornada electoral és contundent.
Avui és dia d'eleccions municipals. No cal insistir gaire sobre la seva importància, n'estem convençuts, bona part de la nostra vida quotidiana els té com a interlocutors en un moment o altre. Dies enrere s'ha debatut sobre si els electors en dipositar el vot avui tindrem en compte "la transició nacional" en què estem o bé prioritzarem les qüestions més locals. Segurament, tindrem en compte la solvència del candidat que votem, però és impossible que ignorem que són peces bàsiques en l'edifici polític de Catalunya.
D'altra banda, avui també hauríem de trobar un moment per explicar a qui no ho hagi viscut com fou de difícil aconseguir el restabliment de les llibertats democràtiques que avui vivim intensament i com cal considerar-les un valuós bé col·lectiu.
