Ja ha passat el 24 de maig i ja tenim els resultats dels municipis catalans. Tal com s'albirava, els tres eixos que estan regint la política catalana d'ençà el 2013 han marcat les eleccions i han tingut un pes important en el resultat final. No podem entendre aquestes eleccions sense el factor nacional, ni podem prescindir de l'eix social a l'hora d'interpretar els resultats. Ni molt menys podem oblidar que molta gent va voler expressar el malestar acumulat després de vuit anys de crisi mitjançant les urnes aquest diumenge. El "mix" independència, polítiques socials i càstig és el que explica un resultats singulars que no s'havien produït mai en unes municipals i que, sens dubte, marcaran el cicle electoral en el qual ens trobem inmersos.
La independència com a motor. El creixement de la participació al conjunt de Catalunya es basa sobretot en la mobilització del vot sobiranista. L'independentisme ha crescut molt en aquestes eleccions, a partir de tres factors: l'increment de la participació, el desplaçament dels votants nacionalistes cap a opcions més independentistes -de CiU a ERC i d'ERC a la CUP- i, sobretot, per la captació de nous votants no tradicionalment sobiranistes per part de partits independentistes. En aquest sentit, ERC ha sabut atreure molts exvotants socialistes a l'àrea metropolitana de Barcelona i en ciutats importants del país i la CUP ha sabut captar votants no independentistes que han confiat en el seu discurs rupturista. L'independentisme transversal ha sortit reforçat d'unes eleccions pre-27 de setembre, en les quals el partit que lidera el procés surt debilitat.
Retallades, i polítiques socials. Els partits amb un discurs més nítidament social i que han tingut poques responsabilitat de govern municipal en els darrers anys, han sortit reforçats d'aquesta contesa. Hi ha molta gent que ho ha passat malament al llarg d'aquests anys i l'aposta per polítiques d'esquerres ha estat clara. La gent ha expressat el seu cansament de les polítiques d'austeritat i retallades.
Càstig i corrupció. El càstig s'ha expressat en aquestes eleccions. Allà on s'ha pogut visualitzar per confluències transversals: Barcelona, Terrassa, Badalona, Santa Coloma, etc., els resultats de les confluències ha estat molt bo i allà on aquesta no s'ha produït, ha estat principalment la CUP qui ha recollit els fruits del malestar. Un resultat paradigmàtic d'això ha estat l'impressionant resultat de la CUP a Reus, epicentre del cas Innova.
Per primera vegada en la història del país, el sobiranisme és important en tots i cadascún dels àmbits que regeixen la política catalana: en la dreta i en l'esquerra, en l'establishment i en la protesta, a Banyoles i a Badalona.
En clau gironina, els resultats són molt interessants. Pel que fa a Girona ciutat, el que més s'ha destacat és que l'independentisme ha guanyat molt de pes en el consistori gironí. I això és cert. Però s'ha produït un fet important. Els dos partits sobiranistes que hi havia al consistori, CiU i la CUP, han incrementat els seus vots i la CUP fins i tot ha guanyat un nou regidor. A més, la coalició ERC-MES entra amb prou força per convertir-se en la segona força del consistori. Un creixement que s'explica bàsicament per l'atracció d'exvotants socialistes i ecosocialistes que se sumen a part del votant tradicional republicà. L'esquerra a la ciutat dels quatre rius va virant mica en mica cap a l'independentisme. Un fenomen diferent al que s'ha produït a l'àrea metropolitana, on el creixement d'ERC va acompanyat d'un descens de CiU.
A la resta del territori, les tendències són similars tot i que el factor local ha tingut una incidència cabdal. Així, trobem molts municipis on l'equip de govern ha tingut un desgast important, com Figueres, Roses, Palamós, Blanes, etc. i d'altres on els alcaldes han aguantat amb força, encara que el seu partit no estigui en el millor moment. Com és el cas de Banyoles, Ripoll, l'Escala, Olot, Palafrugell, Puigcerdà o Girona. I finalment tenim els nous candidats que han tret bons resultats com Santa Coloma, Palamós, Salt i Castelló en el cas d'ERC i Lloret, en el cas de CiU.
Hi ha, però, quatre trets rellevants més en aquestes eleccions:
La consolidació d'ERC-MES com a segon partit de les comarques gironines, que s'acosta a CiU i dobla el PSC en nombre de vots.
La irrupció de la CUP com un partit que ja s'ha convertit en un actor més del municipalisme català. La seva implantació és espectacular comarca a comarca
La irrefrenable caiguda del PSC a les comarques gironines. Només a Palafrugell i a Figueres ha augmentat en nombre de vots.
El manteniment de l'statu quo a la Diputació de Girona. El mapa municipal ens canvia com un mitjó però l'ens provincial es manté gairebé intacte. Metàfora lampedusiana del "Girona Rai".
Unes eleccions complexes, diferents, regeneradores, però sobretot locals. On una ciutadania emprenyada, mobilitzada, il·lusionada i allunyada de la política ha votat pensant en quin projecte de ciutat convenia més al seu municipi. I aquests n'han estat els resultats.
