Cartes

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.

torroella de montgrí.

Assistim a un lent degoteig en la desaparició de tot un món que ­abraça diversos àmbits del paisatge comercial i cultural; ara li ha arribat el torn a la llibreria històrica Happy Books-La Formiga d´Or. Fundada l´any 1885, era una de les llibreries més antigues de Barcelona. Situada en una lloc estratègic, al Portal de l´Àngel, feia que moltes persones la visitéssim i escollíssim llibres entre tota la gran oferta que tenia i que anava des dels llibres de butxaca a llibres infantils o especialitzats en art, per exemple. Mentrestant, quantes llibreries han tancat en els darrers anys? Quantes en restaran en els propers anys? Quedarà algun indret on poder adquirir un llibre, atès per una persona entesa, amb criteri i que sàpiga aconsellar, si cal, o tot es reduirà a simples esteses de best-sellers a les grans àrees comercials, com cada cop resulta més normal?

Tot fa sospitar que el local de la llibreria que desapareix serà ocupat, com podria ser d´una altra manera?, per una de les grans cadenes multinacionals de la moda. En aquests últims anys no parem de veure desaparèixer la varietat cultural i comercial que conformaven tantes botigues històriques i úniques, reconvertides totes elles ara en un exponent més del monocultiu comercial, aquest cop sense interès per la cultura, enemic, sembla ser, de cap mena de varietat pròpia només de la ciutat. Potser quan tindrem totes les grans firmes del monopoli econòmic actual escampades i repetides fins a la sacietat, potser quan trobem a faltar allò que donava personalitat a la nostra ciutat, potser serà llavors quan comencem a enyorar i reivindicar, fora de temps, és clar, el fet d´haver deixat perdre el valor incalculable que tenien aquests comerços; massa tard, però.

L´examen dels advocats només

en castellà

Josep M. Loste i Romero. Portbou.

Per què només es preguntarà als aspirants a exercir la professió d´advocat en llengua castellana? Per què l´examen per a l´accés a l´advocacia només serà en la llengua de Cervantes, quan el Ministeri de Justícia s´havia compromès a fer-lo també en català ?

No hi ha dubte que la posició del Govern espanyol en relació amb aquesta qüestió representa una nova onada per tal de minoritzar, encara més, el català en l´àmbit de l´Administració de Justícia. Cal tenir present que importants entitats com l´Institut d´Estudis Catalans, Juristes per la Llengua, el Consell de l´Advocacia Catalana i la Plataforma per la Llengua han fet explícita la seva queixa i pensen recórrer la normativa. De fet, es posa de manifest l´intent de perpetuar la repressió contra el català iniciada durant el franquisme, ja que s´estan lesionant els drets lingüístics dels catalanoparlants; a més, això podria està vulnerant l´Estatut de Catalunya, la CE i la Carta Europea de les Llengües Regionals i /o minoritàries.

Polítics guanyadors, ciutadans perdedors

Paquita Xarles Arnau. Girona.

Durant el mes de maig i en plena campanya electoral s´han pintat els bancs públics del meu carrer; varen lligar-hi una cinta a cada un que deia acabat de pintar, i a sota acabado de pintar. Aquesta traduccció literal tan perfecta va estar-hi quasi una setmana, amb dissabte i diumenge inclosos. Aquest fet denota «l´alt» nivell de castellà que tenim alguns catalans, és veritat que no necessitem més del 25% a l´escola, potser podríem baixar fins al 15%. Ho escric aprofitant per fer una crítica als polítics de tots els colors, heu fet una campanya nefasta i vergonyosa, heu promès el que ja sabeu que no complireu, perquè no podreu o no voldreu.

Els ciutadans som conscients que no es fàcil governar un país en temps difícils, no es pot solucionar tot a tothom. Però no ens agraden promeses falses, ni mentides ni picabaralles que no fan cap bé a ningú. Volem veure bones cares i una bona voluntat. Alguns de vosaltres esteu en primera línia política des del començament de la democracia i no heu arreglat res, ¿com voleu que creiem tanta politiqueria barata?

Si us voleu guanyar la credibilitat del poble, deixeu de mentir, no critiqueu els rivals, callats estareu més guapos, treballeu junts i units pel bé del poble. Així sigui.