Acabo de sortir de l'odontòleg ben confós, pel que sembla no vaig a la moda pel que fa a la dentadura. Segons m'explica, allò que s'escau en els temps actuals es alinear les dents en funció de la forma i curvatura dels llavis, ensenyar la part superior de la mandíbula i fins i tot les genives i encaixar l'eix del somriure amb l'eix de la dentadura, exactament al mig, sense ni un mil·límetre de desviació. I per acabar-ho d'arrodonir em posa com a exemple de les noves tendències els retocs maxil·lofacials d'en Tom Cruise, fins i tot em recomana que em baixi algunes pel·lícules seves per veure l'evolució.
Per sort, tanta informació no em fa caure en el parany de començar a demanar hora per iniciar un procés d'adaptació que, sense cap mena de dubte, em duria a canviar el meu perfil, malgrat que per quan hagués acabat, segurament, ja haurien sortit altres modes i estils i per tant, dubto que mai pogués adaptar-me a les tendències del moment, ni tampoc, ho confesso, dec tenir el pressupost per posar-me al dia, ni cap intenció de fer-ho.
Al final, però, resulta que vivim en un món on l'estètica ja ho és tot i malgrat que hi ha qui s'esforça és impossible alinear-se amb la velocitat amb què ens arriben canvis i propostes, ni tampoc crec que faci falta. El risc de quedar despenjat és cada cop més evident, tot i que d'una manera o d'altra qui més qui menys intenta moure's amb paràmetres d'estètica, com també és evident el risc de passar-se de la ratlla i retocar-se fins a l'extrem de desfigurar-se.
Això mateix passa a la política, on hi ha qui vol fer estèticament una llista tan i tan unitària que sense adonar-se es passa de voltes i crea una barreja tan difícil de pair que al final no saps què és. Una mica com aquelles operacions d'estètica que no sempre surten bé.
