it de dissabte d'agost. Barri Vell de Salt. Tres de la matinada. S'escolta com si fos a dins de casa, com si els personatges haguessin entrat a dins del llit un diàleg de pel·lícula de sèrie B. El so és més aviat brut, com el dels spaghetti western d'en Sergio Leone. Fa una calor sufocant, enganxosa, força cruel. Se senten trets, o cops de puny, qui sap. Potser un Clint Eastwood jove s'estomaca amb algú en algun saló d'aquells on els vaquers bebien whisky i on servien la mítica zarzaparrilla. O potser no és en Clint, sinó un pistoler qualsevol; o un gàngster, o en Charles Bronson... O en Chuck Norris-per cert, què se n'ha fet d'en Cuck Norris?
Siguin de qui siguin els diàlegs, els cops o els trets, el veí que havia a?con?seguit vèncer la xafogor a priori indestructible abandona sobtadament el son i torna, desconcer?tat, al món real. Pensa per uns instants que és El bueno, el feo y el malo, o que lluita a la guerra del Vietnam o que trafica amb alcohol a la Chicago de la llei seca de principis del segle XX. Però cinc, deu, quinze minuts després d'obrir els ulls el terrabastall continua i, dels quatre que dormien a casa, tres ja són desperts -el quart té el son a prova de bombes, i de trets i de cops de puny de cel·luloide. Desconcert. Què passa? D'on ve aquest soroll?
Per sortir de dubtes, persiana amunt i el cap a fora. Llavors s'entén tot: resulta que dos veïns han organitzat un cinema a la fresca i han tret la pantalla plana de vés a saber quantes polzades de la sala d'estar a la terrassa. S'han preparat uns gintònics o uns cubates, s'han assegut tan panxos, posats a suposar, en dues gandules d'Ikea que deurien comprar d'oferta. Els brams del veí que dormia més o menys plàcidament agafen els dos espectadors per sorpresa i, és clar, s'ofenen. A qui se li acut, a les tres de la matinada, treure el cap per la finestra amb els ulls fora de les òrbi?tes i escopint foc pels queixals per interrompre una nit d'estiu ci?nèfila d'una parella de bons veïns? Quina manca de sensiblitat cap al setè art! Si l'Eastwood, en Bronson i en Norris haguessin pogut sortir de la pantalla, li haurien clavat una bona pallissa. Merescuda.
