Si repassem la premsa provincial i regional d'arreu d'Espanya d'aquests últims dies veurem que els Pressupostos de l'Estat per a 2016 no deixen satisfet ningú. Tothom té greuges i obres pendents. Fins i tot les províncies i comunitats autonòmes més beneficiades, que no són pas les de l'arc Mediterrani. Ara bé, una dada objectiva és que Girona figura, per tercer any consecutiu, en el penúltim lloc. És a dir, cada any totes les províncies, menys una, tenen més inversió per habitant que les comarques gironines. El Govern ho ha volgut així per molt que s'intenti maquillar amb el fet que s'ha incrementat la partida total d'inversions respecte a l'any anterior. Aquesta afirmació té escàs sentit quan es parteix de nivells baixíssims i, molt més, quan analitzem el contingut: no s'invertirà gairebé res en cap de les obres cabdals que necessiten les comarques gironines des de fa temps. A més, segur que els 64,57 milions previstos al final no seran tants, ja que mai s'acaben executant els projectes anunciats. Com informava Diari de Girona diumenge passat, en el primer semestre de l'any l'Estat només ha licitat el 7,2% del previst per a tot 2015: uns esquifits 4 milions d'euros sobre 52,3 pressupostos. Només un miracle permet pensar que es licitarà en el segon semestre de l'any tota la inversió prevista.

La N-II continua en el calaix dels projectes pendents, malgrat que acabin de començar les obres per desdoblar els 2,7 quilòmetres entre Vidreres i Maçanat, que trigaran 40 mesos a executar-se. Totes les obres de la N-II han quedat posposades, de moment, per a l'any 2017. Veurem què passarà l'any vinent. Les partides previstes per a 2016 són quantitats simbòliques que no s'acabaren executant perquè no serveixen per a res. Més simbòliques són les corresponents a la N-152, al Ripollès, una de les carreteres que el Govern central té oblidades des de fa dècades. Què se n'ha fet, del túnel de Toses? El mateix passa amb la N-260. L'obra més important, si es realitza, serà la reclamada rotonda de Vilafant. Els seus veïns, però, mantenen un lògic escepticisme. Res se sap de la urgent millora de la N-260 a Portbou. El Govern del PP ja ho va rebutjar després que l'extrema dificultat d'aquesta via provoqués la mort de dues persones en l'incendi de l'Alt Empordà de 2012. Ni així s'ha acceptat la urgència d'aquesta obra. Fa just un mes, un altre incendi va obligar a tancar aquesta obsoleta carretera durant set hores. Oblit absolut.

Si repassem les inversions dels últims anys, veurem que llevat de la línia d'alta velocitat (TAV), la marginació gironina ha estat total. I les obres del TAV no van ser per resoldre problemes crònics de les diferents infraestructures de les nostres comarques, sinó perquè, per una qüestió geogràfica, per connectar amb França s'ha de passar per Girona. La resta d'obres, tant o més necessàries per mantenir el ritme de l'economia gironina, no existeixen per a Madrid.