en la programació cultural d'un estiu a Catalunya hi ha nombroses ocasions en què els assistents connecten plenament amb els missatges que els envien músics, cantants i actors, però també és lògic destacar que és en determinats moments que presenciem actes que segurament guardarem en la nostra memòria d'una manera destacada.Això és el que pensava el passat dimecres quan acabà la sessió que Josep Maria Flotats i Lluís Claret havien ofert al públic que omplia el recinte de la biblioteca del Castell de Peralada. Mentre anàvem sortint, tot baixant l'escala comentant el que havíem rebut.

Havíem estat espectadors d'un acte que aplegava textos de l'escriptor Jean-Claude Grumberg (París, 1939) que explicaven trossos de la seva vida en la infantesa, de com el seu pare fou deportat i morí a Auschwitz, com la mare i els germans ho havien viscut, com la burocràcia oblidà aquella situació durant la guerra i després, com és tractada la memòria o com és maltractada i com és lícit preguntar-se "Jusqu'à quand?".

Flotats, amb la seva capacitat d'interpretació, féu una lectura d'aquells textos magnífica. Amb el domini que li coneixem de l'escena fou capaç, amb imperceptibles canvis de veu o el gest, d'introduir-nos en el drama que sacsejà Europa aleshores i les repercussions que encara avui ens ?acompa?nyen. Lluís Claret, el violoncel·lista que tantes vegades hem escoltat, anava interpretant músiques adequades al tema: Ravel, Xostakovitx, Britten, Bruch, Chevalier i Bach.

Durant gairebé dues hores, els dos artistes anaren explicant amb els seus instruments: la veu i el cel·lo, les vicissituds que han marcat la vida de Grumberg i de tants i tants i que han estat i són una característica de la vida europea.

Fou una sessió que formava part del Festival de Peralada, viscuda amb un especial recolliment i atenció.

Com sempre que se'ns fa present aquella terrible situació i la problemàtica de fons, no vaig poder evitar recordar altres testimonis d'aquell drama, entre tots, el de Primo Levi, amb el seu llibre Si això és un home, i el del català Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich, publicat el 1963 i que l'autor dedicà al general nord-americà Omar N. Bradley, que el 5 de maig de 1945 els alliberà. El seu testimoni es refereix especialment al camp de Mauthausen, on fou empresonat durant uns anys.

Vaig conèixer Amat-Piniella més tard, als anys seixanta, havia tornat a escriure. El recordo prim, baixet i com afeixugat per una experiència que, malgrat que no expressava amb lamentacions, era evident que l'aclaparava. Morí aviat.

A vegades, regirant títols en qualsevol llibreria, m'agrada constatar que el seu testimoni, el K.L. Reich, segueix reeditant-se publicat pel Club Editor i que nous lectors poden conèixer la seva memòria, que salvà per a tots nosaltres, com fa uns dies Flotats i Claret feren a Peralada.