Hi ha un tema de constant actualitat i gravíssima transcendència que, periòdicament, reapareix a la premsa sense que ningú en faci gaire cas. Ni tan sols els governs. És el TTIP, Tractat de Lliure Comerç entre la UE i els EUA, que des de fa dos anys es negocia oficialment en secret a Brussel·les. El Tractat, a més de rebaixar aranzels, pretén que Estats Units pugui envair Europa amb productes transgènics de poca fiabilitat sanitària, i que si una multinacional ianqui creu que una llei d'un Parlament democràtic la perjudica, en el present o en el futur, pugui denunciar el país davant d'un tribunal privat format per advocats sense regulació. Una multinacional per damunt d'un Parlament democràtic? Europa proposa que hi hagi "jutges professionals, independents, i designats en audiències públiques".
Fins ara, l'oposició popular a França i Alemanya és la que ha forçat els delegats de la UE a reconduir la negociació i rebaixar l'entusiasme de la dreta europea, delerosa de l'aprovació. Europa, fins ara, havia estat molt curosa amb la tolerància legislativa als transgènics -molt laxa als EUA-, i es mirava amb recel els litigis plantejats entre grans multinacionals del país atlàntic i alguns països amb qui tenen un tractat com el que ara volen fer amb Europa. El temps ha demostrat que els guanys promesos s'han convertit en més atur, salaris més baixos i més guanys empresarials. I Espanya? Cal ressaltar la permissivitat legal sobre els productes transgènics vinguts dels EUA; que Catalunya concentra la major part del blat de moro transgènic que arriba a Europa; i que PP, PSOE, UPyD i CiU van aplaudir, amb vots parlamentaris, la negociació del Tractat.
