Cartes

Montserrat Guardiola Rovira. GIRONA.

Senyor Mallart, en llegir el seu article tan ben documentat, publicat en aquest diari, m'ha sorgit un dubte: Lamenta que Girona no es proposi tenir una icona reconeguda.

Crec que Girona té una catedral amb una construcció única, gran extensió interior sense puntals intermediaris i presentada amb una escalinata poc corrent.

Quant a objectes, té un Tapís de la Creació considerat únic en el món. Què ens falta per poder dir que tenim dues icones? Sembla que la quantitat de visitants, que augmenten any rere any, n'aplaudeixen el seu valor.

Xoc de trens

Salvador Llorente i Varela. GIRONA.

S'ha estat molt de temps escrivint i parlant del xoc de trens, des del meu punt de vista mai es produirà aquest xoc de trens perquè aquests dos trens van per vies totalment diferents. Un va per una via que condueix al precipici, perquè no vol respectar les lleis, l'altre va per una via segura, amb el suport de les lleis que tenim actualment.

El ciutadà és totalment lliure d'elegir el tren al qual vol pujar, però ha de saber que és el que hi ha al darrere de cada maquinista, frenarà el que va per la via suïcida. Penso i desitjo que freni perquè si no frena a temps el procés acabará molt malament, i com diu el refranyer: "El que comença malament acaba malament". El president en funcions, Artur Mas, no pot enganyar més la ciutadania perquè, si fos independista, el primer que hauria de fer és afiliar-se a la CUP. Gràcies.

Discursos en moments difícils

Màrius Viella. La Bisbal d'Empordà.

A mi, que tinc prop de vuitanta anys i que estic a favor de la independència, escoltar el Rei Felip VI dir en l'entrega dels premis Princesa d'Astúries, " que ningú construeixi murs amb els sentiments"; em fa esprémer una mica més el cervell, per si m'hi queda alguna raó de pes, per donar sentit a haver de suportar una samaruga (sangonera); no cal que encara que de manera indirecte, vagi fent cançons arreu a favor de l'espanyolisme, intentant augmentar la pressió sobre el procés d'independència de Catalunya, que en benefici de la seva continuïtat monàrquica només hauria de mirar, escoltar i callar.

Jo l'hauria aplaudit si, aprofitant l'esdeveniment, que ho mereixia, hagués fet una crítica als governs que tenen a les seves mans la possibilitat de solucionar la més que lamentable i vergonyosa situació en què es troben els centenars de milers de "persones", que abandonen el seus països per la guerra, la fam i la xenofòbia, quan un sector d'Europa els barra el pas deixant-los a l'intemperi i sense menjar amb baixes temperatures. I no podem oblidar, a més, els que la mar s'ha engolit.

Sap el monarca qui i què ha produït l'èxode sirià, i l'emigració massiva de ciutadans de l'Àfrica negra? Sap que s'ha arxivat el cas dels immigrants que varen morir a Melilla perquè la Guàrdia Civil no els va deixar tocar terra espanyola, però si que eren a l'aigua dintre els límits?

Catalunya no n'ha posat cap de mur, ni en posarà cap, els murs els han posat els governs central, en especial el PP, des que el govern de la Generalitat ha deixat de donar-los suport, després de retallar l'Estatut i portar-lo al TC, quan ja havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats i el Senat.

La unió d'Espanya ja és garantida i molt més si es garanteix la unió de Catalunya; quan cadascú dels dos futurs Estats d'Europa, controli els seus drets i les seves obligacions complint amb els seus deures, crec que la convivència pot ser fins i tot alliçonadora ; algú em vol fer ser espanyol i europeu, però jo vull ser català independent, amb dret a ser ciutadà del món, i també d'Espanya i d'Europa; no vull trobar murs posats per la intransigència, vull que tothom tingui dret a viure allà on pugui treballar, i treballar allà on vulgui viure.