Aquest estira-i-arronsa entre els govern català i espanyol ja comença a cansar. Cada dia les posicions són més distants i mentre Artur Mas lluita per ser president, fent totes les concessions possibles a la CUP, els partits estatals es posen d'acord amb foto i rodes de premsa incloses a La Moncloa. Per cert, la capitalització de les reunions per part de Mariano Rajoy li pot representar un autèntic salvavides de cara a les eleccions del desembre.

Aquesta entesa entre PP, PSOE, Ciutadans, i amb matisacions Podem, no portarà res de positiu per a Catalunya. El bloc espanyol s'està radicalitzant, exactament igual com ho fan els grups catalans que pretenen una desconnexió unilateral que no té ni cap ni peus.

Difícilment les bases independentistes creixaran si es continua per aquesta línia i sense establir ponts de diàleg. Sóc dels que penso que unes noves eleccions al març suposarien una verdadera frustració per a les aspiracions de Junts pel Sí.

L'aprovació del document d'inici del procés independentista, redactat gairebé en la seva totalitat per la CUP, al costat dels discursos i actitud de la Carme Forcadell, representa molta adrenalina per als convençuts, però tones d'escepticisme sobretot entre les franges de pes del món convergent. Aquesta noia que s'ha convertit en presidenta del Parlament és una autèntica piròmana, incapaç de prestigiar el lloc que ocupa, ans al contrari.

D'altra banda, des de Madrid es vol ignorar que un 48% dels catalans van donar suport a la secessió. Només saben esgrimir la unitat de la pàtria, la Constitució i la por dels poders judicials. Totes les declaracions dels ministres van en aquesta direcció, sense ésser capaços de fer cap mena d'aportació en el debat i sense importar-los l'opinió dels catalans.

Al costat de tot això, els partits espanyols a Catalunya són pràcticament testimonials. L'ascens de Ciutadans els ha salvat d'un fracàs estrepitós. Aquesta feblesa electoral provoca que els Iceta i Albiol de torn al costat d'Arrimadas hagin de presentar recursos al Tribunal Constitucional per tal de poder sortir a les fotos i fer bullir l'olla.

Totes les expectatives que des de fa mesos estab abonant Mas, Rull, Junqueras, Romeva o Forcadell es veuran ben aviat frustrades per la legalitat espanyola. Molta pressa per a molt pocs resultats pràctics.

Aquest divorci manifest entre uns i altres dibuixa el fracàs de la política en aquests moments. Ni a Espanya ni a Catalunya tenim avui referents ni polítics de talla capaços de superar aquest atzucac. I per a més inri continuem a casa nostra amb un govern en funcions que encara agreuja més la situació.

És el moment d'obrir un ampli debat entre tots plegats per tal que l'electorat tingui la màxima informació possible sobre els avantatges i inconvenients de la independència. Malgrat tot, Catalunya no pot continuar essent maltractada des d'un punt de vista fiscal. Però qui té la paella pel mànec no es dóna per assabentat.

Tard o d'hora haurà d'arribar una solució al conflicte plantejat. I arribats a aquest punt, només un referèndum convocat amb totes les garanties representarà la fi del conflicte. Trigarà més o menys, però sembla l'única solució possible. Almenys, jo m'hi apunto.