Cartes

Carles Mallart. girona.

Dimecres passat entro al digital del DdG, on apareix la notícia que una dona havia caigut juntament amb dues de les seves filles d'un edifici de tretze plantes de la Devesa de Girona, i que no feia més de mitja hora que havien ocurregut els fets. La notícia era molt breu però colpidora, ja parlava que havien mort ella i dues filles i tot plegat feia pensar malament rai. Més avançada la nit ja es deixaven entreveure algunes hipòtesis, fins que l'endemà ja obertament es deia «traspàs voluntari» de la mare i que en els fets s'havia emportat per endavant dues filles d'un i deu anys d'edat. La notícia no podia ser més cruel per la seva família, els seus amics i també per la ciutat... L'endemà dels fets no es parlava de res més a Girona. "bviament em va venir al cap el famós vol de Germanwings que sortint de BCN es va estavellar als Alps per culpa del copilot, amb greus depressions, en què varen morir injustament 150 persones, algunes de les nostres comar?ques. Diuen que el destí està tot escrit, i que els de dalt, és a dir els que mouen els fils de que tot funcioni, a vegades ens envien senyals per demostrar-nos com n'és de feble la naturalesa humana. El cop és molt dur per a tots nosaltres i d'una crueltat impressionant. Aquests dies, i ho sé per diverses famílies que porten els nens a l'Annexa, on estudiava la nena gran, el Departament d'Ensenyament ha estat a l'alçada i als nens se'ls explica la història que el bebè va còrrer cap a la finestra, que la nena gran el va voler salvar i la mare va córrer al darrere per ajudar i que totes tres es varen precipitar al buit en un molt lamentable accident. La forma de tractar-ho davant dels nens de les escoles m'ha semblat molt encertada.

Descansin en pau. Ajudem la família en el que puguem.

Els semàfors

amb comptador

PAQUITA LID"N ROMERO. girona.

Des de fa un temps, cada vegada que passo per la cruïlla entre Ferran Puig i Santa Eugènia, hi ha un fet que em sorprèn. Habitualment, tots els semàfors de vianants que tenen comptador, és a dir els que marquen el temps que queda pel canvi de color, ho fan assenyalant els segons que falten per passar del verd al vermell. Sembla que és el més lògic, el que interessa és saber quant temps tenim per travessar el carrer i en cas que sigui insuficient, esperar-nos, però aquest semàfor ho assenyala al revés, és a dir marca el temps que queda per passar del vermell al verd. La veritat és que m'he fixat a moltes altres ciutats i no ho he vist enlloc més. Suposo que el fet que estigui així deu tenir una finalitat, però la veritat, no la sé trobar. En canvi, el que he pogut observar diverses vegades, és que algunes persones que estan esperant per travessar, en veure que queden 3-4 segons per posar-se verd, s'avancen i travessen, amb el consegüent perill, i més d'un ha estat a punt que no l'atropellessin. O sigui que, en aquests casos, en comptes de suposar una seguretat pels vianants, penso que té l'efecte contrari i els posa en risc.

La Marató

Neus Serra Vilà. girona.

Aquest any he quedat molt sorpresa per la col·laboració dels gironins a La Marató, ja que he tingut l'oportunitat de viure-ho en primera persona. He participat en part de les activitats que destinaven els fons que reco?llien a aquesta causa i he quedat desconcer?tada amb la gent que s'hi implicava. Hi havia una quantitat aclaparadora de perso?nes disposades a ajudar en el que fes falta i a contribuir amb donatius sense cap mena d'inte?rès. En aquesta època nadalenca ja se sap que la gent es solidaritza més amb aquest tipus de causes, però no saps fins a quin punt ho fan fins que et sents embolcallat per tot el batibull de gent compromesa. Jo que he estat durant alguns d'aquests dies present durant el recapte, i que he percebut la vostra descomunal participació, vull donar-vos les gràcies a tots els que heu aportat el vostre petit gra de sorra, fos quina fos la vostra contribució i per altra banda, donar ànims i sobretot molta esperança als afectats per la diabetis i l'obesitat, ja que són els temes tractats aquest any. Entre tots, podem!