Alguns dels qui ja l'han vista, diuen que El despertar de la força és el millor episodi de la saga galàctica des dels anys vuitanta. És molt probable. Encara que ens sàpiga greu, les preqüeles mai no van ser tan rodones com la trilogia original.

És veritat que les preqüeles tenen moments tan esplendorosos com algunes persecucions espacials o aèries; que presenten uns antagonistes magnètics, com Darth Maul o el general Grievous, i que desenvolupen amb èxit els caràcters d'Obi Wan Kenobi i Yoda. A l'altre plat de la balança? Els robots combatius previs als soldats d'assalt, Anakin Skywalker (petit i adolescent) o el clímax inacabable del planeta Mustafar.

L'amenaça fantasma, de fet, va ser la preqüela més decebedora de totes. Hi va ajudar una mica l'aparició de Jar Jar Binks, un cosí alienígena de Goofy capaç de convertir els ewoks en alumnes avançats de l'Actor's Studio. Pocs se'n recorden, avui, dels dos telefilms vuitanters dels ewoks (que aquí es van estrenar als cines). Horrorosos és ?l'adjectiu més suau que se'ls pot dedicar.

Que George Lucas hagi quedat al marge de la seva creació mitopoètica, no és pas dolent. Potser així la galàxia podrà recuperar la frescor perduda. Cal dir, però, que J.J. Abrams i companyia juguen amb avantatge. Tenen el suport de Kathleen Kennedy i Lawrence Kasdan, que deixaran que aquest univers narratiu s'expandeixi cap a marges nous, però sense trair-ne mai l'esperit. Si se'n surten, la franquícia deixarà embadalits els joves d'aquest segle. Potser amb la mateixa empenta amb què, a uns quants diplodocus, ens va sacsejar l'any 77.