La sàtira és molt sana, fa pensar les persones intel·ligents i deixa en ridícul els idiotes, que no l'entenen. El problema és quan els idiotes tenen poder, que és el que sol ocórrer a Espanya des dels temps de Don Pelayo. Només des de la idiotesa es comprèn que s'empresoni uns titellaires pel que els titelles fan en escena. Tractant-se d'Espanya, el seu govern i la seva justícia, deu haver anat d'un pèl que no detenen també els titelles i els nens que els miraven.

I encara que no fos sàtira. Encara que els titelles haguessin dit seriosament -que no ho van fer- "gora ETA". En una obra de ficció tot s'hi val. Matar, violar, torturar, ridiculitzar valors suprems, fins i tot dibuixar prínceps copulant com gossos. També -i tampoc no va ser el cas- enaltir el terrorisme. La llibertat d'expressió és la llibertat més fonamental perquè és la que salvaguarda totes les altres. I llibertat d'expressió és defensar que es digui allò que ens ofèn, que ens repeleix, que considerem de mal gust o repugnant, fins i tot allò que ens fa avergonyir de la raça humana. Per defensar allò que ens agrada no és necessària. Pels governants espanyols, en canvi, llibertat d'expressió és allò que vas a defensar a París i oblides als Pirineus quan tornes a casa.

Els estats es van crear primordialment per coartar les llibertats dels ciutadans. Però n'hi ha de subtils, n'hi ha de barroers, n'hi ha de directament delinqüents, i al final hi ha Espanya. La pena és que quan un estat no creu en la llibertat d'expressió, acaba contaminant els ciutadans. Després de donar suport a Charlie Hebdo, molts van rectificar amb un "Je ne suis Charlie" perquè algun nou acudit de la revista no els va agradar. No van entendre res. "Je suis Charlie" no implica acord amb els acudits, defensava que poguessin publicar els més abjectes si així els venia de gust. Hem de ser Charlie Hebdo, Egunkaria i Assange, sí, però també 13TV, Jiménez Losantos, Boadella i tothom que vulgui parlar, ens agradi o -encara amb més motiu- no ens agradi. I som també titellaires empresonats.

No volen titellaires perquè ens volen titelles