El gran bloqueig que patim és degut al fet que els anomenats partits del govern no tenen cap idea del que ha de ser el país d'aquí a 20 anys». Heu pensat en Espanya? Doncs no. Són declaracions de Jacques Attali, un dels grans reformistes europeus, a Le Journal du Dimanche destinades a França. Va assessorar Mitterand i va ser consultor de Sarkozy, per a qui va fer un interessantíssim Llibre blanc, que jo signaria en la seva totalitat. Lamentablement, després de ser consultat per tots els presidents, ningú no va ser valent d'aplicar les propostes. Ara, Hollande ha tractat d'actuar, però amb tanta timidesa que hi va passar de puntetes els seus primers cent dies. I a França, segons Attali, és només durant aquests dies, amb l'impuls inicial i la legitimitat de la recent elecció, quan tot és possible. Després, és massa massa tard. Sàvies paraules del pensador polític que coneix de prop les resistències al canvi de la tecnoburocràcia i les castes dominants als Estats del sud europeu. Els presidents aconsellats li deien: «Si poso en pràctica el que tu proposes, em tallaran el cap».
Tot el pensament d'Attali és transportable a Espanya, on, per a més paradoxes, el partit que té la suposada clau de la renovació, C's, fa del blindatge territorial propi de l'època de la monarquia absoluta, una condició sine qua non. Mentrestant, el partit del Govern surfeja sobre una bassa de porqueria amb el suport de Rivera. I els barons del PSOE, vinculats a la casta oligàrquica i burocràtica de l'Estat, bloquegen qualsevol alternativa no només a la qüestió territorial, sinó a les seves derivades, malgrat es vulguin ocultar: la fi dels models d'empresa ineficient i poc competitiva perquè creix sota les faldilles de l'administració; la fi del model de benestar insostenible basat en els impostos de les classes mitjanes concentrades als territoris més productius i amb més dèficit d'inversió; la fi del caos educatiu més preocupat per l'adoctrinament nacional espanyol que per l'aprenentatge de les competències en un món canviant, etc.
Si Attali fos espanyol -on són els Attalis d'aquí?-, sentenciaria que la casta política no només és conservadora i contrària al canvi, sinó majoritàriament reaccionària. Més en la línia nostàlgica de Le Pen a França, com denun?cia en l'entrevista. Només una mostra: algú es pot imaginar que De Gaulle s'hauria deixat dur per les posicions dels minoritaris Pieds noirs unitaristes francesos d'Algèria en el moment del repte de la descolonització? El que representa Ciutadans, partit ultraespanyolista català, és exactament això. De cara al suïcidi.
