Resoldre amb claredat i transparència els salaris dels polítics i els càrrecs públics és una assignatura pendent a l'Estat espanyol des de la transició política. Ha primat més l'opacitat i la discrecionalitat de cada administració. I aquest sistema fomenta també la demagògia i la hipocresia. Quina justificació té que el president de la Generalitat (138.202 euros anuals) cobri gairebé el doble que el president del Govern espanyol (78.996 euros)? O que un conseller percebi 104.207 euros anuals i un ministre 69.671? O que en la mateixa Generalitat hi hagi diferents alts càrrecs més ben remunerats que el mateix president, com és el cas del director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (164.965 euros) o el president d'Infraestructures (150.550 euros, dietes a part). També passa a l'administració de l'Estat.

Després existeixen els estratagemes d'aquells polítics que ocupen diferents càrrecs i perceben un salari d'una administració i complements de dietes i assistències difícilment controlables pels ciutadans d'una altra. Conegudes són les assistències de mil euros per escassos minuts de reunió que pagava la Diputació de Girona en el mandat anterior. També les targetes Visa. Aquestes martingales són les que indignen el ciutadà i que provoquen que després paguin justos per pecadors i que arriben a l'extrem de muntar una subhasta pública sobre el sou que ha de percebre l'alcalde de Girona quan la seva retribució hauria d'estar regulada amb claretat i no ser objecte de mercadeig polític. La llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local de 2013 preveu uns màxims retributius per als alcaldes segons el nombre d'habitants de cada municipi, però deixa un marge a la discrecionalitat. Així tenim que a la majoria de ciutats catalanes amb un nombre d'habitants similar al de Girona cada alcalde té una retribució diferent: 67.680 euros el de Tarragona, 68.482 el de Sant Boi o 70.092 el de Lleida. Albert Ballesta proposava el màxim autoritzat (75.000 euros), que després va rebaixar a 68.500.

El problema, doncs, neix per la falta d'una regulació clara. En el cas de Girona, només Anna Pagans ha percebut un únic salari com alcaldessa de Girona. Joaquim Nadal i Carles Puigdemont cobraven com a diputats en el Parlament de Catalunya. Anna Pagans va tenir primer un sou de 63.571 euros que després, amb la crisi, es va rebaixar a 58.485 euros. Quin sou ha de percebre Ballesta? El mateix d'Anna Pagans, el màxim de 75.000 euros o un d'intermedi? Difícil resposta. És cert que la discussió del salari d'un governant propicia la demagògia i la hipocresia, però els únics responsables d'aquesta situació són els partits polítics que, des de l'arribada de la democràcia, i d'això ja fa quasi quarnta anys, no han sigut capaços -o no han volgut- resoldre diàfanament el tema de les retribucions. Prefereixen la discrecionalitat de cadascú i l'opacitat, a canvi d'un assumible desgast davant l'opinió pública.