A Madrid, un estudi de la Universitat Complutense proposava suprimir, entre molts altres, el nom de Salvador Dalí i Josep Pla dels carrers de la ciutat. A Girona, fa poc un grup ha iniciat una recollida de firmes per eliminar el del General Mendoza. I a Ripoll el del General Fuensanta. Posar noms de persones als carrers és un costum relativament modern. Sembla que va ser a mitjan segle XIX quan les autoritats polítiques van adquirir aquesta responsabilitat. Abans eren els mateixos veïns els que posaven nom a carrers i places.
Els vaivens polítics han provocat que alguns carrers hagin tingut diferents denominacions al llarg de la seva història. Aquest problema no existeix a Nova York. La majoria dels carrers tenen un número. Tampoc al Japó. Les adreces consten de tres números: el primer indica el districte, el segon l'illa de cases i el tercer l'edifici o casa. En la nostra cultura, en canvi, està perfectament arrelat que cada carrer tingui un nom, preferentment de persones que hagin destacat en la vida pública. En general, estretament vinculades al municipi.
Dedicar un carrer a una persona és una decisió sovint subjectiva i depèn molt de la ideologia dels governants d'aquell moment. Fa un parell o tres d'anys, l'Ajuntament de Girona va anunciar la possibilitat de canviar les plaques dels carrers que tinguin noms de persones "moralment qüestionables". Quin perill! Qui i com ho decidiria? Comportaments subjectius de segles passats es mesuraran amb la moral actual? Per sort, la proposta ha quedat congelada.
Una cosa va ser suprimir noms imposats pel franquisme i una altra començar a diseccionar tot el nomenclàtor de la ciutat amb criteris ideològics que depenen de majories socials i polítiques conjunturals. La paranoia pot portar a casos com el de Lloret de Mar, en el qual l'Ajuntament ha decidit afegir el segon cognom al carrer Félix de Azua perquè no s'identifiqui amb l'escriptor i acadèmic del mateix nom, tant d'actualitat en les últimes setmanes.
