És evident que la situació política ha canviat al llarg d'aquests darrers anys a Espanya i a Catalunya. Han sorgit formacions polítiques noves i algunes de velles han de reinventar-se o altrament amb el pas del temps moriran.

Aquest és el cas de Convergència, el partit més important de casa nostra des dels anys de la transició. Ha estat el pal de paller a on s'han aixoplugat milions d'electors. Però els casos de corrupció, el trencament amb Unió, el pas cap a l'independentisme i un munt de coses més han portat CDC a una crisi que no li serà fàcil superar.

Dels quaranta mil afiliats de les millors èpoques, s'ha passat als quinze mil, segons diuen els seus dirigents. Progressivament Convergència ha anat perdent milers de militants i molts votants, fins al punt que a Catalunya els seus diputats formen part de Junts pel Sí, on s'hi apleguen gent de tota mena i de la més variada ideologia.

Per tal de poder conservar el poder, els convergents es veieren obligats a sacrificar Artur Mas, el cap visible del procés que s'ha viscut a Catalunya en els últims anys. La forma de fer de Convergència s'ha anat diluint fins al punt que ha perdut la personalitat de sempre.

Un grup antisistema com la CUP ha provocat que a Catalunya s'hagi perdut allò que havia representat sempre Convergència. S'han vist obligats a fer tombs cap a un costat i altre, sense poder defensar allò que sempre havia lluït el nacionalisme moderat. L'espai central del país resta orfe i caldrà veure si són capaços de recuperar-lo en aquesta nova etapa que ha anunciat Artur Mas.

ERC està cridada a governar sense Convergència molt aviat. Però serà des de l'esquerra amb suports de formacions que poden anar des de Podem fins a la CUP. Però no ocuparan allò que en el seu moment havia representat Jordi Pujol.

Catalunya necessita una nova marca que aplegui des de liberals a socialdemòcrates i que de debò defensi una ideologia centrista des d'una òptica catalana i això no ho poden fer ni el PSC, ni Ciutadans per molt que formin part de la Internacional Liberal els de Rivera.

Si la gent de Convergència vol continuar imitant tot allò que fa ERC, restarà molt aviat com una formació minoritària a casa nostra. Les enquestes li donen només una vintena d'escons al Parlament de Catalunya, per una quarantena a ERC. No hi ha dubte que necessita temps per a reinventar-se i per a consolidar nous lideratges. Mas ha manifestat aquest proppassat cap de setmana que la nova formació serà la filla que sabrà aprofitar les coses bones de la mare. No volen ignorar el passat, però tenen clar que s'ha d'anar a un canvi de nom, imatge i estil.

Ningú no pot saber què pot passar en el futur, però en un moment de descrèdit de la política el panorama continuarà canviant i els electors demanen més transparència i menys opacitat. En aquest camí Convergència té molt feina per endavant, però ha de gaudir d'una personalitat pròpia, sense necessitat de copiar allò que fan les forces d'esquerra de Catalunya.