El 19 de novembre de 1992 és una data transcendental per a les comunicacions ferroviàries entre França i Espanya. Aquell dia, en una cimera entre els dos països celebrada a Albi, ciutat agermanada amb Girona, el president de França, François Mitterrand, i el president del Govern espanyol, Felipe Gonzàlez, van anunciar que la connexió del tren d'alta velocitat seria per la Jonquera i no per Irun. Els dos presidents es van comprometre a portar l'alta velocitat des dels seus respectius països fins al Pertús l'any 2002. La realitat és que no es va produir fins l'any 2013. Des de finals de 2010, ja es podia circular pel túnel, però la línia entre Barcelona i Vilafant encara no funcionava. El cert és que Espanya va portar primer que França l'alta velocitat fins a la frontera. Quasi 25 anys després d'aquell solemne anunci de Mitterrand, l'Estat francès ha incomplert els terminis i es desconeix encara quan es completarà el tram entre Nimes i Perpinyà. Aquest considerable retard fa que, entre altres motius, la línia Barcelona-París sigui deficitària.

TP Ferro, l'empresa constructora i concessionària del túnel internacional del Pertús, fa aigües per tots costats. Immersa en concurs de creditors des del setembre, està formada a parts iguals per l'espanyola ACS i la francesa Eiffage. Després que tant els governs de l'Estat espanyol com el francès s'hagin negat a assumir reiteradament un deute calculat en uns 500 milions d'euros, la societat té de temps fins a mitjan juny per intentar arribar a un acord amb els creditors que li permeti evitar la fallida. Tasca gens fàcil; més aviat, a hores d'ara, sembla impossible per l'elevat import del deute i la nul·la rendibilitat de l'obra.

Els seus responsables al·leguen que bona part de culpa d'aquesta greu situació econòmica és perquè ni Espanya ni França no han tingut cap interès real per donar vida al llargament reivindicat corredor ferroviari mediterrani. Aquest fet ja ha estat denunciat en moltes ocasions per la Generalitat de Catalunya i, també, la valenciana, i és una reclamació constant de les principals patronals del món del transport i de moltes empreses que depenen de la logística i de les relacions transfrontereres.

Però l'absència d'aquest corredor mediterrani no amaga una altra realitat inqüestionable: el pas de trens d'alta velocitat i de mercaderies pel túnel del Pertús és ínfim. Només hi circulen, de mitjana, deu trens diaris de viatgers i una dotzena, setmanal, de mercaderies. Res a veure amb els quasi 350 trens que circularan diàriament pel recentment inaugurat túnel del Gotard, a Suïssa. Els peatges que paguen els trens que passen pel Pertús no deuen cobrir cap quantitat significativa real en l'amortització d'aquesta costosa infraestructura. A més, les companyies Renfe i SNCF mantenen uns horaris gens adequats a les necessitats del territori: només cal veure que el viatge entre Figueres-Vilafant i Perpinyà es fa impossible per a temes laborals o de lleure a causa de la seva poca coherència. Mentrestant, l'Ajuntament de Figueres ha presentat un estudi que aporta dades molt positives sobre el TGV. No ens podem imaginar com serien aquestes xifres si la línia funcionés de debò.