Avui a l'Europa que coneixem li han entrat tots els tremolors possibles amb la celebració del referèndum a Anglaterra, i demà al matí ja sabrem si aquesta Europa es comença a esmicolar o si surt reforçada i es pot creure que pot seguir igual. Tot i així, tant si els anglesos marxen com si no, Europa no pot trigar més a establir els criteris necessaris per semblar alguna cosa més que una colla d'interessos contradictoris i malavinguts.
Allò que havia de ser un poder fort i unit s'ha convertit amb el temps en una olla de grills que tot ho vol controlar sense cap capacitat de posar-se d'acord i menys de creure en un projecte comú. Han anat posant totxanes d'un edifici però, cadascú treballava amb plànols diferents i al final, com sol passar amb aquestes coses, el resultat ha estat un immens bunyol.
Comparteixo amb molta gent el criteri de pensar que potser sí que valdria la pena que Anglaterra marxés per veure si de la sacsejada sortia alguna cosa de profit. A Europa li convé aclarir les idees, definir criteris i decidir si queda algú que realment cregui en el projecte europeu comú o si senzillament tothom hi està per interessos diferents i particulars i per treure el màxim profit de la cistella econòmica comuna.
Ho hem vist amb la crisi econòmica, ho hem vist amb Grècia, ho estem veient amb els refugiats i també, amb les polítiques de seguretat. No cal ser britànic ni promotor del referèndum per veure que avui res encaixa i que aquesta Europa està molt allunyada de qualsevol concepte similar a la unitat. Tots sabem que les esquerdes s'han anat acumulant i que avui el petard dels anglesos pot acabar trencant allò que en realitat s'aguanta amb pinces, però tampoc ens hauríem de preocupar perquè no hi ha tanta diferència entre tenir una Europa desunida o un guirigall de països separats.
