L'Anna Maria Canadell i en Joan Surroca, de Torroella de Montgrí, són una parella admirada i apreciada per molta gent. L'Anna Maria complí 70 anys el passat 5 de maig i, amb motiu d'aquest aniversari, els seus amics vam tenir ocasió de testimoniar-los, a tots dos, estima i amistat d'una manera ben entranyable i especial. I és que la seva família organitzà, del 5 al 8 de maig, en diferents punts de Torroella, uns actes senzills, però plens de significat, que convidaven a la trobada, l'alegria i la sensibilitat: pel·lícules i recitals poètics, xocolatades i concerts, audició de sardanes i concerts...
La carta de convit ja era tota una declaració d'intencions: «(...) Ens agradaria que durant aquests dies de celebració, quan us vagi bé i us vingui de gust, passéssiu a fer-li un petó i una abraçada, el millor símbol d'estimació que una persona pot rebre. Si voleu portar un obsequi, que sigui una sola flor i entre totes les rebudes farem un ram. Us agrairem que deixeu una nota, un poema, etc. en el llibre de record de l'aniversari que estarà a la vostra disposició».
L'Anna Maria és una persona plena de coratge i de capacitat d'adaptació, la qual cosa li ha permès fer front, de manera positiva i exemplar, a unes dificultats derivades de vuit operacions cerebrals, la primera de les quals fa 32 anys.
A en Joan, si li haguéssim de posar una etiqueta professional, li posaríem la d'educador. Molts el veiem com un home insubornable, lliure, que, des d'allà on ha estat, ha lluitat sempre a favor de la millora de la societat i contra la injustícia, l'esperit crític anestesiat i l'individualisme ferotge.
Fa xerrades, pertany a diferents entitats i procura mantenir l'equilibri en quatre grans aspectes: 1) reflexió, estudi, silenci i formació de la ment; 2) estar bé físicament, cuidar-se i fer exercici; 3) família i amistats i 4) compromís social.
En Joan Surroca és un «realista esperançat», una d'aquelles persones que creuen en la possibilitat de canviar les coses. Ha dit moltes vegades que les utopies d'ahir són les realitat d'avui i les utopies d'avui, les realitats de demà.
L'Anna Maria i en Joan ens desperten simpatia i admiració. Han vorejat molts d'esculls, però alhora han estat capaços de gaudir de les coses boniques que ens presenta la vida cada dia. Nosaltres els desitgem que puguin celebrar molts aniversaris més i que puguin continuar ensenyant-nos que la felicitat depèn de nosaltres mateixos.
