el darrer Onze de Setembre es va celebrar poc abans de les eleccions al Parlament. CDC i ERC hi anaven plegats com a Junts pel Sí, amb predomini convergent i amb Artur Mas de candidat a la presidència. Onze mesos més tard, Artur Mas no és President i el seu accidentat successor, Carles Puigdemont, ha convocat una moció de confiança per no semblar derrotat pel veto de la CUP als pressupostos. Entremig s'han celebrat dues eleccions generals, i en totes dues ERC ha superat de forma creixent CDC, que acaba de canviar de nom (PDC), d'adreça i de direcció executiva en un congrés de refundació que va deixar Artur Mas sense unes quantes plomes. A més a més, l'organisme d'enquestes del Govern diu que la seva intenció directa de vot està per terra.
Amb un Mas mig desaparegut i moltes patums en via morta, ara mateix l'actiu més important del PDC és la figura de Carles Puigdemont. És conegut per la immensa majoria de ciutadans i rep una valoració molt alta -excepte dels unionistes recalcitrants, és clar. Ara mateix seria el millor candidat. Però ha de passar la moció de confiança; si no la passa, es convocaran eleccions, i potser la seva popularitat no seria suficient per guanyar-les i mantenir el lideratge nacionalista. D'altra banda, si guanya la votació però la CUP li torna a bloquejar els pressupostos, estarem igual d'encallats.
Així de diferent es presenta aquest Onze de Setembre. Puigdemont ha decidit convocar la moció de confiança per al 28 de setembre, i no té pressa a negociar amb la CUP. En canvi, Esquerra, per boca oficiosa de Joan Tardà, va pressionar en primer lloc perquè la confiança es votés abans de l'Onze, i en no aconseguir-ho, demana arribar a la Diada amb l'acord lligat, per tal que no es converteixi en una batalla entre postconvergents i cupaires.
Una Diada de tensió entre CUP i?President no convé a Esquerra, que no vol haver de triar ni li agrada que uns i altres guanyin protagonisme. I encara menys que les tradicionals manifestacions derivin en suport a la persona de Puigdemont, el principal actiu, com hem dit, del seu gran rival electoral. Però el President té l'autoritat per fixar el calendari, i oficialment ERC no li discuteix. Cadascú juga les seves cartes, i a Puigdemont aquesta Diada el pot reforçar.
Mentrestant, la CUP té un nou secretariat, i Puigdemont mira i espera. Quan aixequi la poteta sabrem si és mascle o femella. Pels seus vots els coneixereu.
