Existeix un misteri històric sobre el color blau que ningú ha resolt. Els grecs i romans no veien res de color blau, en el seu paisatge visual només hi presenciaven objectes negres, blancs, verds, vermells i rosats, però ni el mar ni el cel mostraven característiques blavoses sinó que eren blancs; l'orto i l'ocàs, vermells o rosats; negres i grisos foscos per la nit. En els dos idiomes clàssics el color blau i els seus matisos està pobrament representat.

Alguns filòlegs han anat més enllà afirmant que «No és que pobregi el blau en tots els textos clàssics és que és literalment inexistent». Tampoc apareix en les escultures, ni en els mosaics i pintures grecs i romans. Tampoc es veu en els murals de les cavernes realitzats pels prehistòrics.

Una raó explicativa per justificar la no presència del blau es fonamenta en el fet que per aconseguir pigments atzurats per la pintura s'havia de tenir lapislàtzuli, un mineral difícil i molt car d'obtenir perquè el territori d'on s'extreu la latzurita i el diòpsid, continguts dins la roca de lapislàtzuli, es trobava en una regió llunyana de Turquia. D'aquest material ornamental, considerat una pedra fina, s'extreuen els pigments per fer blau ultramar.

Alguns especialistes esbojarrats afirmen que si bé no hi ha el mot blau en alguns idiomes clàssics és perquè no hi havia res blau, ni en el cel ni en el mar, ni en les ales de papallones, ni en els pètals d'algunes flors i en no hi haver-hi res blau, igual que en les cases no hi havia neveres elèctriques, ni televisors, no van encunyar el mot, perquè els mots emergeixen amb l'existència d'una cosa real o nova (neologismes) o d'una idea original. Per ells Déu quan va fer el món no va posar el blau en l'arc de sant Martí o només el situà en algunes geografies, com Egipte, Mesopotàmia, Turquia i països d'Amèrica del Sud.

Per altres estudiosos tots els grecs i romans patien o feien veure que patien tritanòpsia (manca de sensibilitat visual per distingir color blau violat) de tal forma que si un forassenyat assegurava que el mar era blau, el desheretaven o el castigaven a l'ostracisme social. Però aquesta hipòtesi és del tot falsa perquè s'ha comprovat que guipaven bé i els generals de l'exèrcit com els mariners i la gent sense ofici ni benefici albiraven de lluny. Podria tractar-se que el color blau no hi fos, no acoloria ni el cel ni el mar i el van posar durant l'edat mitjana? Una conjectura que és una autèntica rucada.

El color blau històricament era el color dels faraons, dels emperadors romans, de la reialesa britànica (tenen la sang blava) i per extensió de totes les monarquies, el color dels conservadors, dels partits dretans, en oposició al color roig de l'esquerra; Sthendal en la novel·la El Roig i el Negre, el color roig assenyala els revolucionaris i el negre, les sotanes, l'antic règim. A Espanya el blauet es refereix al falangisme, al Moviment Nacional-Sindicalista, el franquisme, i actualment el blau és el color del PP.

En la mitologia el blau per als egipcis era un atribut del gran sacerdot associat a la temprança i la saviesa (també del faraó com he dit associat però a la divinitat). El color blau en el cristianisme simbolitza la virginitat, la pietat, la puresa, i la glòria celestial, per això a la marededéu se la pinta sempre amb un mantell blau cel.

El color blau de l'uniforme dels soldats del Nord en contraposició del gris dels militars del Sud en la guerra civil estatunidenca. En l'assonada i a la revolució a l'Argentina, contra Domingo Perón, els colpistes sediciosos portaven la indumentària de color blau, contra els «colorats» partidaris de Perón.

TVE-1 es blava. Només cal buscar en el Google imatges dels formats de TVE-1. La capçalera dels informatius de TV-1 en blau es va estrenar el 14 de gener del 2012. El Partit Popular havia guanyat les eleccions generals el 20 de novembre del 2011. No van trigar ni un any a canviar l'«entradeta» dels telediaris i emblavir tota la cadena. (Parlo de TV-1, no de TV-2).

Actualment quan apareix el resultat de la votació en el «El Gordo de la Primitiva» tot és blau. TVE-1 ens ha acompanyat tot l'estiu amb un filmet entre programa i programa que ens recorda el temps canicular de vacances «Siente el verano» on els blaus, color del cel i del mar predominen, malgrat que el cel i el mar també tenen colors de posta de sol, (ors, rosats, vermells, morats), ?igualment en la indumentària dels personatges que s'hi mostren el blau protagonitza les camises, els pantalons, les faldilles i els objectes.

Entrem ja de ple en el tema dels missatges subliminals. La subliminalitat és una manipulació de l'inconscient per obligar el conscient que actuï, compri o es manifesti de forma concreta. A partir de Freud tota la psicologia s'entelà d'inconscient i se'n fa un ús sistemàtic i excessiu: un abús.

És veritat que existeixen i són eficaços publicitàriament i propagandístic els missatges subliminals? Uns publicistes ho ne?guen radicalment, altres creuen fefaentment que sí. La tècnica subliminal s'aplica tant en el so com en la imatge i consisteix a colar una música o uns fotogrames en un espot comercial o polític de forma imperceptible.

No hi ha proves demostratives que demostrin l'operativitat de la subliminalitat, ni tampoc en contra. Crec tímidament que es pot torçar la voluntat de la gent sotmetent-la a una pluja metòdica de missatges ocults. Cert que existeix molta llegenda sobre el missatge subliminal que parla dels excessos, però aquest reiterat descrèdit no doblega la meva opinió.