Mariano Rajoy ha fracassat en el seu intent de guanyar-se la investidura. En aquesta ocasió, malgrat que no assolia els vots necessaris dels diputats, no va poder desobeir el Rei quan el proposà com a candidat a la presidència. La sessió de divendres semblava un funeral, no només a les files del PP sinó de la classe política espanyola en general.
Però possiblement l'actual president en funcions hagi signat ja la seva acta de defunció a causa de la prepotència no només del seu portaveu, sinó en el moment de prendre decisions. I això que Rajoy té més vides que un gat.
Acabada la sessió d'investidura, des del Ministeri d'Economia es va donar a conèixer el nom de José Manuel Soria com a nou membre del Banc Mundial. Més cara, impossible. Només fa tres mesos el polític canari es veié obligat a dimitir del govern pels papers de Panamà. En la setmana tràgica de la seva dimissió explicà un gabadal de mentides per justificar-se. Però la realitat és tossuda i el seu nom apareix en el llistat d'espanyols que en fan mil i una per tal d'estalviar-se pagar els impostos que els correspon.
Els documents signats pels negociadors de PP i Ciutadans en pocs minuts eren papers molls i els conservadors tiraven pel dret, sense importar-los l'opinió del seus socis ni de l'electorat que els vota que està tip de corrupció. El paper de Rivera ha estat ben galdós i allò de la trasparència a les primeres de canvi s'ho ha emportat el vent.
Guindos i Soraya s'han excusat en una comissió tècnica ministerial que fou qui prengué la decisió. Però no han dit ni diuen que la majoria dels membres de la comissió són càrrecs afiliats al PP i que fins i tot van desestimar altres noms en favor de Soria. Ni tan sols els varen deixar presentar. El PP no es vol adonar que ha perdut la majoria absoluta i que ja no pot fer el que vol com els darrers quatre anys en què fins i tot atorgà a París una canongia a l'exministre Wert de 10.000 euros mensuals, amb totes les despeses pagades, amb dos diplomàtics al seu servei, més xofer i escorta. Malgrat ser el pitjor ministre de Cultura de la democràcia, se'l va colocar a dit a la capital del Sena per tal que pogués viure amb la seva parella, una exsecretària d'estat del seu departament, ara amb un càrrec de directora adjunta a l'OCDE.
L'elecció de Soria per al Banc Mundial amb un sou de 16.000 euros nets al mes és una burla als ciutadans, semblant a la de mantenir Arias-Cañete com a comissari europeu d'energia o Fernández-Díaz com a ministre en funcions d'Interior. En qualsevol país de tradició democràtica arrelada mai no s'hauria proposat Cañete i Fernán?dez-Díaz hauria estat destituït del càrrec en el mateix moment de conèixer les gravacions de les seves converses amb el responsable de l'oficina antifrau de Catalunya.
Una alternativa al PP és molt complicada des d'un punt de vista parlamentari. Però als populars els convé passar a l'oposició i rege?ne?rar-se no només dels casos de corrupció, sinó també d'aquesta prepotència en la presa de decisions, que no respon a les noves maneres de fer política que la societat exigeix.
Difícilment els líders actuals dels principals partits podran resistir a les pressions. Ningú no vol anar a unes terceres eleccions, però cap fa res per evitar-ho. Mentre, la ciutadania no entén res. Els nous partits s'han fet vells en qüestió de mesos i els vells són incapaços d'actualitzar el seu ideari i les maneres de fer. Ara volen que la gent s'esperi a les eleccions basques i gallegues. Això vol dir per als senadors i diputats vacances pagades fins a finals de setembre. I després ens parlaran d'una nova data electoral que no ?coincidirà evidentment en Nadal. I així continuarem entretinguts. La pregunta clau que ens fem és, fins quan?
