Et lleves perquè el despertador t'obliga. Esmorzes a cent per hora. Retenció a la carretera. Lleganyes als ulls. Gent que fa burilles mentre mira, hipnotitzada, els semàfors. Ràdios a tot volum explicant catàstrofes i bromes de l'internet. Dins els vehicles, xiscles de nens desconfiats que es neguen a anar a escola. Els semàfors canvien de color perquè la ciutat rutlli en una simfonia descompassada. Feina. Encàrrecs. Un cafè a corre-cuita. Camines per la Rambla i et trobes un amic. No el pots esquivar, i xoques amb la conversa: és autònom. Et parla de la situació política. Ataca a uns; ataca als altres, es fica amb als tercers i els quarts. No se'n salva ni un. «No ho fan bé. No ho fan bé», repeteix, exaltat. Al final, sentencia: «que mani el Rei, que està més preparat que tots ells». No li coneixies el rampell monàrquic. Però no t'estranya massa, la política té aquestes sorpreses.
Marxes a casa, i menjaràs sol, perquè ella no ha tornat. T'ha trucat i t'ha dit que té feina. Tampoc t'ha enviat un petó telefònic, com sol fer. Sempre enfeinada. Has obert la nevera amb cara d'interrogant, i has trobat uns talls de llom. Els has fregit d'esma. Has mirat sense veure la televisió. Debats de política, amb estratègies molt estratègiques de senyors i senyores que viuen dins les tertúlies de tele. Has canviat de canal i t'has trobat un reportatge de la reproducció de la llúdriga en els rius de la Colúmbia britànica. Apassionant. T'has menjat els talls de llom mentre pensaves si el seu gust seria similar a la carn de llúdriga. Acabes amb un iogurt, i cap a la feina. La santa monotonia.
T'has barallat amb el telèfon, amb els companys, amb els informes. Acabada la guerra, has tornat a casa per trobar una treva. En engegar el llum del menjador, l'has trobat inhòspit i desordenat. De sobte, un calfred ha recorregut la teva espinada. L'has trucada a ella i comunicava. Continuaràs trucant-la tota la nit. Al final, després de missatges infinits sense destinatari, es posarà al telèfon i et dirà que de moment no torna, que no tornarà: que vol reflexionar. Tu no ho saps, prefereixes no saber-ho, però el teu jo més desconfiat ja ho sospita: tant de volum de feina amagava la panxa prominent del seu cap; els viatges laborals eren les escapades furtives; la seva absència anunciava que volia fugir de tu per dirigir en tàndem l'empresa de l'amant, la seva vocació. Al final, tu no ho saps encara, però voldràs tornar a la monotonia d'abans, quan sense excessos, tots dos pensàveu que éreu feliços.
