Quiosc de Jaume I, i els arbres?jordi nadal martin. girona.
Bon dia, Sr. Alcalà. Els voldria fer una consulta sobre la nova distribució que molt aviat duran a terme on hi ha aquest quiosc del davant del col·legi Bruguera a Jaume I. Els arbres que hi ha, els tallaran? Si és que sí, li agrairia que ho replantegin urgentment.
L´altre dia vaig acompanyar el meu pare, que té 82 anys, a la consulta del doctor Tarrús, que està al costat de l´Hotel Ultònia. Quan vam sortir-ne em va fer travessar a l´altre costat i va començar a explicar-me la història sobre aquests magnífics arbres.
Són til·lers i tenen uns 70 anys, va afirmar. De petit el meu pare vivia al Mercadal, i anava cada dia com la majoria de gironins al col·legi Bruguera. Un d´aquests dies es va trobar amb uns operaris que estaven plantant aquests arbres. Diu que quan els van plantar eren tan prims que podia agafar el tronc amb una sola mà.
El meu pare va passar tota la seva infància passant cada dia per sota d´aquest bosc en miniatura i del quiosc, i segurament cada dia es parava a mirar les revistes del quiosc i es posava al dia de les estacions veient com anava canviant el fullatge d´aquests arbres.
El meu pare i molta gent de Girona han tingut una vida comú amb aquest arbres i quiosc. Ens hem soplujat de les tempestes, amb la seva ombra ens hem refrescat els mesos d´estiu, hem fruït de l´aroma de til·la de les seves flors a la primavera, també han alimentat milers de generacions d´hostes de la ciutat, ocells, insectes, rèptils, etc.
I el més important, han sobreviscut 70 anys en un lloc molt difícil per a qualsevol arbre. Per tot això i moltes coses més que segurament se m´obliden, crec que no s´han de tallar. I és més, també s´haurien de protegir com un bé immaterial i viu de la ciutat de Girona.
Porcs senglarsLídia Angelats Jordà. ripoll.
Tornant amb els porcs senglars. Les caceres de nit amb focus de cine i de dia, ai las! Déu meu, on ets, que deixes aquests éssers tan desvalguts? Ara tinc entès, segons el seu diari informava, que la Generalitat té pensat fer una gran entesa a tres bandes; per una part la mateixa Generalitat, per l´altra, els caçadors i els agents forestals. Aquí en falta alguna altra. La part a favor dels grans enemics, els senglars, i de suavitzar-los el càstig per ser tan lletjos i no saber-se defensar. Aquesta part a favor dels senglars hi ha de ser. És just que hi sigui, tant per ells, que puguin viure una mica més tranquils i menys perseguits, i per la gent més digna. Alguna associació protectora dels animals? Jo sóc sòcia a Ripoll de la protectora d´animals. Que els pagesos posin tanques als camps està bé. Diuen veus que hi ha porcs senglars que són nascuts en granges i després tirats a la naturalesa. O sigui, serien mig domèstics (si això és veritat que deixin de fer-ho) i que els agents forestals, primer de tot, han de ser protectors de la naturalesa, no dels caçadors. I que fer l´home (o l´ésser humà) més pacífic, seria també molt interessant. Seria un present i futur de vida millor per a tots. I com que en aquest món, al planeta Terra, s´hi viuria tan bé, no s´haurien de gastar tants diners tractant d´arribar a uns planetes impossibles. I si per aquelles coses fossin possibles, l´ésser humà avui dia no estaria a l´altura ni ètica, ni moral, ni de bondat, per anar enlloc: a portar la guerra i el pillatge.
Pau a la terraPaquita Xarles Arnau. girona.
No passa dia que no ens arribin notícies de persones que han perdut la vida al mar, navegant per fugir de la guerra. Qui munta les guerres? I per què? Per què no deixen de fabricar armes i tanquen les fàbriques? Segons alguns entesos aporten molts diners, si el diner ha de venir segant moltes vides humanes, de què servirà i perquè el volem? Les bombes no solament maten sino que destrueixen tot el que troben. Vull creure que sense guerres tindríem més riquesa. Els ciutadans d´arreu del món volem pau i ordre, quan anem a les urnes creiem en la bona voluntat dels polítics, no els votem perquè ens robin ni visquin a costa nostra i menys perque muntin guerres. Senyors polítics, la nostra consigna mundial hauria de ser Pau a la Terra. Fa escruixir escoltar cada dia que moren milers de persones, en quin món vivim? També sentim cada dia que cal ajudar, ningú s´hi nega, però per més que ajudem... és com posar un granet de sorra en una muntanya enrunada. El nostre món que actualment s´ha fet petit, ja que amb les piulades i altres mandangues s´arriba a tot arreu, hauria de servir per unir-nos i ens veiem amb la vergonya d´una guerra fraticida. Quin dia canviarem els canons pel diàleg? Amb l´ajuda de les piulades quan tardarem?
