Molta gent es pregunta què passarà amb les pensions o el subsidi d'atur si Catalunya proclama la independència, però aquestes qüestions no són gens complicades de resoldre. La pregunta que no es fa tan sovint, i que és la més difícil d'aclarir, és aquesta: com s'arriba a la independència amb l'Estat espanyol intensament en contra? Pensions i atur són sistemes de repartiment. La retenció de les nòmines del 30 de setembre paga les pensions del 10 d'octubre. Com que a Catalunya hi ha més ocupació i sous més alts que a la resta, la caixa de la Generalitat no tindria problemes. Com aquesta, trobaríem respostes a molts dubtes semblants.

El que ja no és tan fàcil és respondre preguntes com les següents: Què farà el Govern quan el Tribunal Constitucional anul·li (com al 9-N) la llei del referèndum unilateral i la convocatòria mateixa de la consulta? Què farà quan el TC i el ministeri de torn amenacin els funcionaris que hi participin? Com reaccionaran aquests funcionaris? Com impedirà el Govern Puigdemont que els unionistes boicotegin la convocatòria i això enfonsi la participació? Què farà quan l'executiu i el parlament espanyols decideixin que no han de fer cap mena de cas al resultat?

Suposant que es tiri igualment endavant amb la desconnexió, què faran els contribuents quan el Montoro i el Junqueras de torn, tots dos alhora, els reclamin per separat els mateixos impostos? I els empresaris, quan dues Tresoreries de la Seguretat Social els exigeixin les cotitzacions? I si els arriba un requeriment de la Guàrdia Civil a instàncies del sistema judicial espanyol a Catalunya? O potser els Mossos hauran ocupat per força els jutjats, l'agència tributària, les oficines de la Seguretat Social i els llocs de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional?

Aquestes coses són les que no estan ben explicades. Un procés cap a la independència amb l'Estat espanyol bel·ligerant en contra posarà en tensió el conjunt de la ciutadania, que potser serà cridada a una activa i arriscada desobediència. Fins ara, als ciutadans independentistes només els han demanat que votin quan toca i que es manifestin un cop l'any. Plantar cara a Montoro, als jutges i a la Guàrdia Civil és una altra cosa. I per als no independentistes, encara més.

La cosa anirà per aquí? Convé saber-ho. Potser sí que és possible guanyar una batalla com aquesta, però tothom ha de saber de què va i què s'hi juga.