S'ha acabat el futur. Avancem cap a una via morta. En l'últim baròmetre publicat pel CIS, fa dos mesos, hi havia un 25% de pessimistes i només un 15% d'optimistes.
L'any passat va haver-hi més espanyols que pensaven que la situació política milloraria que els que pensaven que aniria a pitjor. Just abans del 20-D, quan un 23% dels enquestats van respondre que la situació estaria millor en un any, un 36% que estaria igual, i un 12% que estaria pitjor.
L'optimisme ha desaparegut el 2016. Hi ha moltes causes, però és evident que en un país on el 70% dels votants no volen Rajoy president, veure'l repetir a la Moncloa no és motiu per fer salts d'alegria. Podríem pensar també en la impossibilitat de formar govern i el risc d'unes eleccions. O el desencant dels votants davant de la incapacitat de diàleg dels partits amb els quals han confiat.
Molta de l'esperança era dir adéu al PP. I ara cadascú torna a fer la guerra pel seu bàndol: el PSOE fent de PSOE, Podem fent de Podem i IU allunyant-se d'Iglesias i optant per coalicions tàctiques i no generalitzades. També passarà amb l'independentisme: començaran a veure's batalles individuals i allunyament d'una estratègia unívoca enfront de Madrid. Adéu, esperances de canvi!
