Mariona Sagarra té una de les veus més càlides i generoses de registres i matisos de la cançó catalana. Amb una tècnica excepcional i plena de recursos, la seva obra no esdevé un mer experiment formal, tot i les seves immenses possibilitats interpretatives. Lluny de la monotonia recurrent i resignada de la cantant que es refugia en un públic fidel, Mariona Sagarra recrea d'una manera incessant, inconformista i exigent, el seu treball artístic. Esquiva la reiteració fàcil de la mateixa fórmula amb poques variacions. I sempre hi és autèntica. Sempre hi ha veritat a les seves cançons, que poden anar, com la vida, del joc alegre a la desolació esfereïda. L'obra de Mariona Sagarra defuig sistemàticament la banalitat o la frivolitat. Amb coratge i ambició es planteja constantment, des d'una coherència i una dignitat irrenunciables, reptes d'una gran volada.
Amb una trajectòria sòlida i fecunda, acaba de publicar, acompanyada d'una forma brillant per Raül Costafreda, Deixa'm tornar-te a dir, un disc íntegrament concebut sobre poemes de Montserrat Abelló, una de les autores més admirades i estimades del nostre país, reconeguda l'any 2008 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Traductora magistral de Sylvia Plath, poques escriptores com Abelló han sabut expressar d'una manera tan directa i perdurable dins la nostra literatura el goig i la perplexitat de ser des dels ulls d'una dona. Esquivant qualsevol temptació de barroquisme, d'artificis i digressions enfarfegadores, Montserrat Abelló és intel·ligentment planera i propera.
Mariona Sagarra i Montserrat Abelló van mantenir una intensa amistat els darrers anys de la poeta. Van construir conjuntament espais de complicitat i sintonia d'una naturalitat i d'una proximitat màgiques. A Deixa'm tornar-te a dir, en trobem el testimoni preciós en unes composicions que reflecteixen un reconeixement i una identificació que neixen de l'essència de dues personalitats que s'aproximen a la vida des de generacions i existències diverses però amb una mirada confluent. Al disc, a més, emergeix en diverses ocasions propícies la veu de Montserrat Abelló, que encara fa més singular i meravellós aquest diàleg tan honest i commogut. Podem sentir-la, per exemple, parlant-nos de la relació decisiva entre vida i escriptura: "Cada nit un poema./ Sobre el full solitari/ la mà es mou".
Mariona Sagarra aconsegueix el prodigi de fer-nos sentir a tocar de Montserrat Abelló. Sagarra se'ns hi mostra íntima i subtil, capaç de dur-nos de la mà fins als racons més recòndits del món d'Abelló, des del desig a l'absència, des de l'experiència del temps als fonaments ètics i als valors cívics. Apassionada, Montserrat Abelló ens hi confessa "Estimo tant/ la vida/ que la faig meva /moltes vegades" i a Copa de passió expressa la força que fa que "vida/ i desig siguin/ tot u, i / la raó s'esfumi/ en el deliri".
A Deixa'm tornar-te a dir gaudim d'un viatge lluminós a través dels poemes i els dies de Montserrat Abelló.
