Quan, en els inicis del segle XX, les Fires passaren de la Rambla a la plaça de Sant Agustí, deixant la dreta de l'Onyar per traslladar-se a l'esquerra, la que és ara la Gran Via de Jaume I només era un projecte de carrer. S'havia emprès l'obra d'enderroc de la muralla del Mercadal, i anaven quedant alliberats uns espais que permetrien configurar una via de circulació que, temps a venir, seria una de les artèries principals de la vida ciutadana. Faltava molt de temps perquè la celebració de les Fires es fes notar en aquella zona, tot i la proximitat del centre neuràlgic de l'emplaçament de les parades i de les atraccions.
Quan, l'any 1911, s'inaugurava el grup escolar, ara Joan Bruguera, el centre docent era un dels pocs edificis que existien en aquell carrer. Pocs anys més tard apareixeria un nou edifici destinat a Escola d'Arts i Oficis, que posteriorment es convertiria en Escola Normal del Magisteri, juntament amb la que havia estat seu de l'entitat cultural Athenea. Aquest darrer amb entrada pel carrer d'Anselm Clavé. Algunes de les cases unifamiliars que s'anaren edificant tenien la seva entrada pel carrer de Figuerola i darrere tenien el jardí que donava a la Gran Via.
Encara ara podem veure una casa amb entrada per Anselm Clavé, i façana posterior, amb galeries, mirant a la Gran Via. M'explicava una senyora de la generació anterior a la meva que, quan era joveneta, els seus pares li tenien prohibit que els vespres passés per la Gran Via. Jo encara recordo quan els gironins parlàvem de la Gran Via referint-nos només a l'espai entre Correus i la Sèquia. I era tan escàs el trànsit rodat que els fanals de l'enllumenat públic estaven situats en el centre de la calçada, detall que es pot observar en fotografies dels anys vint del segle passat.
Quan les parades dels firataires se situaven a la plaça de Sant Agustí, les atraccions s'emplaçaven en el que és ara passeig de Canalejas. Primer es limitava a uns cavallets i unes senzilles barques voladores. Any rere any aquestes atraccions anaren guanyant terreny fins a arribar al terraplè del tren.
L'any 1932 se celebrà per primera vegada la Fira de Mostres, que ocupava tot el passeig central de l'avinguda Ramon Folch. Un dels estands, el de l'empresa Caldo Maggi, se situava en la petita plaça del davant de l'edifici de Correus.
Això ja representava una notable ampliació del recinte firal. I una aproximació de les Fires a la Devesa. Devesa que en aquell temps era impensable que de nit s'hi pogués organitzar res. En les hores centrals del dia sí que s'hi havien celebrat ballades de sardanes i festivals esportius, especialment quan s'hi situà la Piscina municipal.
També a partir del 1932 s'anaren enderrocant els darrers baluards que encara es conservaven, esdeveniment que facilità considerablement la continuïtat de la Gran Via. En desaparèixer el baluard del Governador, l'avinguda arribà fins a l'encreuament amb el carrer Nou. El tram següent es considerava a part i portava el nom d'avinguda del Vint de Juny. Denominació que desaparegué l'any 1936. I a partir de l'encreuament amb la plaça de l'Hospital era un despoblat, fins que també s'enderrocà el baluard de Santa Clara, i finalment també desaparegué el de Sant Francesc de Paula. I aleshores sí que es pogué dir que la Gran Via arribava des de Correus fins a la plaça Calvet i Rubalcava, on uns anys més tard s'hi aixecaria la plaça de Mercat.
La Fira de Mostres s'anà ampliant. S'exposaren automòbils en l'inici de la Gran Via. En aquells primers anys trenta encara el cotxe era un signe extern de riquesa o de luxe. Ara ens sembla una nimietat que es pogués comprar un auto per sis o set mil pessetes. Però és que aquesta quantitat era el sou d'un any d'un empleat o d'un funcionari de certa categoria. Aquella exposició de cotxes era mirada amb gran expectació, potser més que pels que en podrien comprar un, per aquells que ni somniàvem ser mai propietaris d'un vehicle de motor, per senzill que fos.
Quan havíem arribat a una situació econòmica que feia presagiar una sensible millora en tots els àmbits, esclatà la guerra del trenta-sis i, com tantes altres coses, les Fires deixaren de celebrar-se, per reprendre's l'any 1939; però durant molts anys amb signes de pobresa, de restriccions, de mancances.
Però aquesta celebració anyal no és només una festa, sinó també una font de riquesa. I els que es guanyaven la vida exercint la venda ambulant o menant unes atraccions festives s'afanyaren a reprendre l'activitat i a ser possible fer-la progressar. I en aquells primers anys quaranta les atraccions s'anaren estenent per la Gran Via, i ja en la dècada següent ocuparen tota la llargada de l'avinguda, que ja s'havia anat urbanitzant i edificant-se els espais que estaven lliures.
Mentre la lenta, però progressiva millora de la situació econòmica propiciava l'extensió del recinte firal, també facilitava l'augment del parc automobilístic. Si de moment no hi havia cap problema amb la compatibilitat de les parades i atraccions amb el trànsit motoritzat, també arribà un moment que aquesta coincidència esdevingué problemàtica i gairebé insuportable. En els darrers anys de la dècada dels cinquanta, es plantejà la necessitat de buscar una solució. Treure el trànsit de la Gran Via no era cosa fàcil. Canviar l'emplaçament del recinte firal requeria trobar un espai suficientment ampli i no massa apartat del centre urbà. Semblava que l'única solució era la Devesa. Però quan el tema es plantejà, immediatament sorgiren les protestes. Eren temps en què les inundacions sovintejaven i que la Devesa era una de les zones afectades. Es recordava amb horror la tragèdia del 17 d'octubre del 1940. Amb aquest temor els firataires protestaven, fins al punt d'amenaçar de deixar de concórrer. Moltes mares de família veien perillós portar la mainada a la Devesa, els vespres d'una tardor que a Girona sol ser freda i especialment humida. Però la realitat era que la convivència de fira i circulació motoritzada a la Gran Via havia arribat a fer-se impossible. I l'Ajuntament proposà que el recinte firal, l'any 1959, es muntés a la Devesa. Quan faltaven pocs dies i s'havia de prendre una determinació definitiva, es produí un temporal de pluges intenses. I els organitzadors s'espantaren. Aquell any 1959 les Fires es mantingueren a la Gran Via. Però va ser el darrer any. El 1960 passaren definitivament a la Devesa.
A partir d'aquell trasllat, la Gran Via perdé la vitalitat i animació que hi regnava en les diades firals. I la celebració de les Fires només s'hi feia notar en l'increment de la circulació rodada, una circulació que ja en qualsevol dia hi és molt intensa. Però, l'any passat un dels actes del programa festiu se centrà en la Gran Via. L'espectacle titulat La bella i la bèstia omplí de públic durant un breu espai de temps el tram de la Gran Via comprès entre la plaça de l'Hospital i la de la Constitució.
