La viabilitat o liquidació del Parc Científic i Tecnològic és el major maldecap que tenen les institucions gironines des de fa mesos. El passat 29 de setembre es va salvar in extremis d'entrar en una fase de liquidació que avalaven l'administració concursal i l'advocacia de l'Estat per la falta de garanties per assumir el deute de 42,3 milions d'euros, dels quals 27,6 milions corresponen a l'Estat i 10,3 al pool bancari. Una tensió mai vista entre la Universitat de Girona i l'Ajuntament de la ciutat i la Diputació Provincial ha marcat les negociacions dels últims dies a l'espera del que es resolgui el pròxim 10 de novembre, quan està convocada la nova junta de creditors. Aquell dia, o caixa o faixa.

A dia d'avui, sortir de la cruïlla en què es troba embolicat el Parc Científic és molt difícil. La falta de garanties per assumir el deute són les mateixes que el passat 29 de setembre. La Diputació s'ha compromès a aportar 6 milions d'euros i l'Ajuntament de Girona 2 més, però, a efectes legals, és paper mullat. En l'àmbit administratiu no és suficient la voluntad política, que l'han mostrat amb escreix les dues institucions gironines, però cap de les quals ha pogut certificar-ho amb l'aprovació del ple. Quedava molt clar en la moció de la Diputació aprovada dimarts passat: l'aportació de sis milions d'euros es ?realitzarà un cop hagi acabat el concurs de creditors "sempre que s'ajusti a la legislació vigent aplicable". Els secretaris i interventors de les dues administracions s'han negat, fins ara, a avalar ambdós ajuts perquè no existeix suport legal. Ni tan sols s'han vist obligats a susbcriure informes negatius. Tothom era conscient de la flagrant il·legalitat en la qual podien concòrrer.

Ara tots plegats intenten posar pedaços, però l'arrel del problema no és de present, sinó de passat, i la majoria de responsables del Parc Científic ja han abandonat els seus càrrecs. Com tampoc hi és l'exconseller Carles Solà, que va prometre uns ajuts de la Generalitat que mai es van consignar pressupostàriament i que, per tant, mai van arribar. La construcció dels edificis del Parc Científic no es pot separar de l'época de la bombolla immobiliària i dels anys en què semblava que el diner era infinit. El problema no és exclusiu de Girona. Hi ha uns quants parcs científics repartits per tota la geografia espanyola que es troben en una situació similar. La principal diferència és que la majoria es van acollir a una moratòria del Govern de l'Estat quan el de Girona ja estava immers en el preconcurs de creditors i ningú va saber rectificar. Queden dues setmanes i mitja per endavant. El panorama és negre, però no impossible. Es mantenen obertes les negociacions. I, malgrat el que diguin alguns sectors, l'Estat és el primer interessat a trobar una sortida favorable per a tothom. El Ministeri no té cap interès a quedar-se uns edificis que hauria de gestionar, però el deute és el que és. I el pool bancari tampoc està disposat a cedir a canvi de res. La sortida passa per un acord Estat-Generalitat? Sembla inversemblant en l'actual escenari polític, però cal unir esforços fins que se celebri la junta de creditors, amb el benentès que una sortida favorable per a tothom no es preveu a dia d'avui. El 10 de novembre ho veurem.