La Sra. Madrenas i el circ RaluyLleonard Garcia Solà. girona.
En una piulada, la batllessa de Girona comunica que ha fet retirar els cartells del circ Raluy per sexistes. No em puc imaginar des de quin sector de la ciutat han pogut provenir les queixes a les quals al·ludeix. Cal necessàriament que ho faci públic, ja que és el mínim si se n´ha de parlar o debatre. En cas de no fer-ho, podríem errar en voler saber les motivacions de qui s´hagi pogut sentir ofès, i saber, a més, si es tracta d´un sentiment majoritari i compartit. No fos que reproduíssim aquell cas on un foraster, a les oficines del DNI, va exigir a l´agent que apagués la TV de la sala d´espera perquè la sèrie en qüestió «ofenia» la seva dona. Pel que semblava, sense importar-li l´opinió de la resta convençut que la seva raó era de rang i moral superior. Quan en sapiguem més, si és el cas, podrem afegir-hi allò de: a l´hospitalitat de l´amfitrió s´hi correspon el respecte del convidat. Opino que la majoria no hem de ballar a la música d´una minoria, i menys per raons sectàries. I si és cosa de creients, podem demanar-los: qui és l´home per tapar una obra de Déu?
Girona occidentalMaria Dalmau Arbat. girona.
El Sr. Albert Soler afirma que retirar el cartell del circ Raluy amb dues senyoretes al primer pla és tornar a la censura de Franco. Ara resulta que per promocionar un circ, teòricament apte per a tots els públics, també l´infantil, han de sortir dues senyoretes lleugeretes de roba i amb indumentària suggeridora. Això, com a mínim, pot confondre l´espectador. Amb aquestes vistes no podem saber si anem a veure uns números de circ o un espectacle de revista.
No em canviï de tema, senyor Soler. Això no té a veure amb la religió. Com a dona, l´exhibició d´atributs sexuals em sembla una insinuació, totalment fora de lloc i de mal gust, tractar la dona com un objecte. Tot això en un cartell adreçat al gran públic. Els que no pensem com vostè, ara som feixistes? No, és que som civilitzats, tenim criteri propi, i no ens empassem tot el que s´escriu al diari.
A la Lluïsa Motjé SalaAnna Clotas Palou. girona.
Estimada iaia, em costa fer-me a la idea que ja no hi ets. Tot i que tothom em diu que ja eres gran i que ja havies viscut prou, pocs pensen que així hem passat molts més anys juntes.
Ens enteníem, ens estimàvem i ens respetavem.
No ens han deixat acomiadar-nos com tu volies i jo necessitava. Per això, faig aquest petit escrit amb algunes coses que m´hauria agradat dir-te, que no he pogut i que no vull quedar-me-les dins.
Gràcies per compartir amb mi les teves preocupacions i confidències.
Gràcies per confiar en mi i demanar-me ajuda quan l´has necessitada, espero haver-te ajudat tant com tu a mi.
Gràcies per tot el que m´has ensenyat.
Fins sempre.
Un sant mexicà de 14 anysEnric Barrull Casals. girona.
Dels set nous sants de l´Església Catòlica que va canonitzar el Sant Pare el passat dia 16, sens dubte el que ha causat més sorpresa per la seva valentia i determinació és el jove cristero José Luis Sánchez del Río, «Joselito» que abans de fer els 15 anys, va morir màrtir per defensar la seva fe, després de ser torturat durant la persecució religiosa a Mèxic de principis del segle XX.
«Joselito va lluitar pel dret fonamental de la llibertat religiosa, prohibida per la Constitució mexicana de 1917 i aprovada per un estat declaradament maçònic. Aquest noi va oferir la seva vida per defensar la fe i el seu dret a la llibertat religiosa, cridant Visca Crist Rei!, tot i que li havien trencat la boca amb la culata dels fusells».
És un cas que ha commogut mig món, tant que a Mèxic s´ha censurat durant molt de temps el succés.
Jo em pregunto per qui donen la vida els adolescents del segle XXI, i quants joves catòlics serien capaços avui de morir abans que renegar de la seva fe. Els joves i no tan joves. Realment, l´Església defensa que és una gràcia que concedeix Déu, però Joselito és un exemple d´això i la seva canonització ens recorda el que de veritat importa.
