Anuncia el Govern en funcions que, si el deixen passar a fix, permetrà la feina als jubilats sense menjar-los la meitat de la pensió, com ara succeeix. La notícia no seria tal a Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia o el veí Portugal: països tots ells on qualsevol pensionista pot treballar si així ho vol i troba qui contracti els seus serveis. Aquí és una proposta gairebé revolucionària que ha fet torçar el gest als sindicats.

Temen els sindicalistes que els jubilats treguin la feina als joves; però en això, com en tantes altres coses, arriben tard. La idea ja se'ls havia ocorregut als governs -de dreta i esquerra- que anys enrere van afavorir a Espanya plans massius de prejubilacions amb el propòsit d'obrir forat en el mercat laboral als xavals a la recerca d'ocu?pa?ció. Naturalment, els rapinyaires van seguir sense trobar feina excepte en el cas dels més ben formats; i a canvi, els contribuents van haver de carregar amb els costos de la jubilació anticipada de desenes de milers de treballadors als quals es va enviar al retir amb cinquanta i escaig anys. L'única cosa que es va aconse?guir és que la Seguretat Social deixés de percebre les cotitzacions dels pencaires forçats a mirar obres i jugar al dòmino, alhora que les arques públiques assumien tota una marea de jubilats prematurs. I encara ara hi ha qui es pregunta per què va minvant cada any la ?guardiola de les pensions.

Els governants van acabar per caure en el compte que les prejubilacions eren un pèssim negoci per a tots, començant pels suposats beneficiaris. I com que són gent que igual que et diu una cosa, te'n diu una altra, van decidir esmenar l'error pel contradictori mètode d'allargar l'edat de jubilació fins als seixanta-set anys.

Amb poc més de 17 milions de cotitzants, la Seguretat Social té greus dificultats per sostenir-se. La solució, òbviament, depèn d'una millora de la situació econòmica que elevi el nombre de paisans amb nòmina i, en conseqüència, el dels que aporten cotitzacions a la caixa comuna; però això porta temps. Potser és aquesta la raó per la qual la ministra Fátima Báñez, devota de la Verge del Rocío però també d'actuacions més terrenals, ha anunciat una mesura de mer sentit comú que, d'altra banda, ja regeix en gairebé tots els països d'Europa. No és que els jubilats hagin de contribuir gran cosa a engreixar les arques de l'Estat si finalment els deixen treballar i cobrar la seva pensió; però alguna cosa ajudaran i tampoc és que perjudiquin ningú.

Més encara, l'obertura del mercat laboral als pensionistes -sense minva de la seva paga de retir- serà una exigència imprescindible a mesura que l'import de les pensions vagi baixant, com suggereix el ràpid envelliment de la població.

Si l'Estat no pot garantir una paga de vellesa que permeti la subsistència, sembla lògic que almenys doni facilitats als jubilats perquè es busquin la vida amb ingressos addicionals.

Als sindicats, entestats a prohibir la feina als vells, els costarà un munt explicar per què les rendes del capital immobiliari són compatibles amb una pensió i, en canvi, no han de ser-ho en cap manera les rendes del treball. Potser ens volen treure a tots la mania de pencar, tan nociva per a la salut. Qui sap.