Cartes

Paquita Xarles Arnau. girona.

El divendres 21 d'octubre vaig asistir a la rebuda del nou rector de la parròquia del Mercadal. Va ser una cerimònia senzilla però molt emotiva. Tots féiem cara de felicitat. Queda clar que ens agraden més les benvingudes que els adéus. El Sr. Bisbe va presidir l'Eucaristia acompanyat del nou rector i dels altres mossens col·laboradors del Mercadal. En la meva llarga vida he vist molts canvis, però mai havia assistit a una cerimònia de benvinguda, imagino que és una celebració noval molt encertada, tot el que ens uneix és bo, la unió fa la força. Al final de l'Eucaristia, tots, un a un, li vàrem poder donar la benvinguda amb una encaixada de mans.

Vull aclarir que jo no sóc de la parròquia del Mercadal, però hi estic vinculada per altres motius des de fa anys. És com la meva parròquia adoptiva, per tant m'interessa tot el que s'hi celebra i sempre que puc hi col·laboro, almenys amb la meva asstència.

Desitjo al nou rector una bona estada entre nosaltres. Felicitats, Mossèn Miquel.

On és la professionalitat, humanitat i empatia al sistema sanitari?

CRISTINA ROJO MARÍN. Campdorà.

A un familiar se li va detectar un càncer de pulmó el setembre del 2015. La incompetent i egocèntrica pneumòloga de l'hospital, per determinar el tipus de tumor i poder començar la teràpia, li va realitzar dues broncoscòpies, no determinants (una d'elles sense anestèsia que li va provocar una broncopneumònia) i una punció del pulmó que li va destrossar la capacitat respiratòria i consegüentment mitja qualitat de vida. A causa d'aquesta mala praxi i al mal tracte rebut, va demanar una derivació al Trueta i en pocs dies ja tenien el resultat de la biòpsia, mitjançant una tècnica no invasiva. En total cinc mesos per començar la quimioteràpia.

D'altra banda, la metgessa de capçalera del CAP, no va veure en una radiografia que li va fer el mes d'abril del 2015, arran de queixar-se d'un fort dolor a l'esquena, la taca del tumor. En total gairebé un any des dels primers símptomes per començar el tractament.

Copa Catalunya

F. Xavier Roca Font. Palau-Saverdera.

Mirant el partit de futbol de la Copa Catalunya, deixant a part la polèmica de les alineacions, és trist veure que quan sona l'himne nacional de Catalunya cap dels jugadors el sap o s'atreveix a cantar, i això que en cada equip hi ha gent nascuda i criada al nostre país. És un fet significatiu i que ens hauria de fer reflexionar.

Sets i vuits i números

que no lliguen

Lluís Torner i Callicó. girona.

Suposem que més d'una vegada, almenys aquells que ja tenim una certa edat, davant d'un compte que no ens acaba de quadrar, però algú ens vol fer creure que sí, haurem recordat el títol de l'escrit. Actualment, dins d'aquest preo?cupant panorama que ens està tocant viure, hi ha un munt de comptes que no lliguen, malgrat que s'entossudeixin a fer-nos-lo creure. Mentrestant, fins i tot aquells que haurien de veure-ho més clar -deixant a part els polítics- els que es vanen de ser grans economistes, tampoc ens convencen, ja que mentre uns ens diuen una cosa, d'altres ho diuen ben diferent, i clar! quan sembla que uns ens animen i ens donen un xic de respir, vénen aquells dient que anem per mal borràs. Llavors, com volen pretendre que la gent del carrer, els ciutadans normals, ho entenguem, i puguem retrobar la confiança, en un futur, que veiem cada vegada més incert.

Tot plegat ha fet que s'hagin d'aplicar retallades de tota mena, algunes de les quals ja estan afectant fins aquells serveis que ens són més elementals, com són, entre d'altres, la salut i la cultura, i que, per postres, en contrapartida, ens en vulguin apujar uns altres, la llum, el gas, l'aigua, l'IVA; i mentrestant en lloc de potenciar inversions, que creïn nous llocs de treball, veus que és al revés, hi ha un degoteig d'empreses, que per manca de finançament o bé per la baixa demanda i la morositat, han d'anar tancant, augmentant així el nombre d'aturats.

Amb tot, a més, costa pair les irregularitats que han comès algunes entitats financeres, per la mala gestió d'alguns directius, enfront la passivitat dels organismes que havien de vigilar que no passés, cosa que ha comportat, entre altres de més gruixudes, el tancament de les aixetes del crèdit, tan necessari per a les empreses, i el neguit dels que hi ha tenen dipositats els seus estalvis.

Tot això, i més que podríem dir-ne, és el que ens fa dir que mentre no veiem una unanimitat de criteris, que ens mostrin la veritable realitat de la situació i de les mesures a prendre, serà ben difícil de veure el balanç ben quadrat i amb resultat positiu per a tothom.