Havíem passat uns anys acostumats que cada vegada que sortíem a fora ens clivellaven a preguntes sobre la situació de Catalunya i les nostres expectatives de futur. Algunes d'aquestes preguntes eren fruit de la curiositat, altres del desconeixement i, per què no dir-ho, moltes eren conseqüència del morbo. Era igual si anaves al nord, al sud, a l'est o a l'oest, més o ?menys tothom havia sentit campanes dels anhels d'independència d'una regió d'Espanya que es deia Catalunya.
Tot just tornat d'un viatge d'ultramar m'adono que ara ja ningú m'ha fet aquelles preguntes, ni ha posat damunt la taula cap tema vinculat a Catalunya. Primer, penses que l'actualitat i els nous esdeveniments superen el punt d'atenció que podia haver estat el procés, després, et planteges si realment s'estan fent les coses bé en l'àmbit internacional o ens quedem en la superficialitat del folklorisme i de quatre declaracions fetes al vent en qualsevol país, que només recullen els mitjans obsessionats amb el procés i els fonamentalistes de les xarxes socials. I finalment, realment ens creiem que el món exterior ens donarà suport quan el que fa és passar de nosaltres?
Malauradament sí que em varen fer moltes preguntes i totes elles només vinculades a la governabilitat d'Espanya. Potser és que realment hem deixat d'interessar o mai ens hem explicat com calia, o potser és que hem estat massa temps mirant-nos el melic i creient-nos el centre del món, pensant que tothom ens estava esperant amb els braços oberts com a país, quan la realitat és que passem totalment desapercebuts. O potser deu ser que no hem passat mai de la capa superficial i que no som capaços d'anar més enllà de les concentra?cions coloristes i de les declaracions boniques. Vist així, no sembla que s'estigui fent bé la feina, però és clar, no queda bé posar en qüestió com s'executa aquest procés, no fos cas que quatre ratlles el posessin en perill.
